Anatema: diferència entre les revisions

Amb el transcurs del temps, per a l'[[Església catòlica]] el terme anatema va significar una forma d'extrema sanció religiosa sota pena d'[[excomunió|excomunicar]]. La primera constància que hi ha de l'aplicació de l'anatema fou en el [[Concili d'Elvira]] (c. 306),<ref>Gran Enciclopèdia Catalana [http://www.enciclopedia.cat/search/site/anatema anatema]</ref> i a partir de llavors va esdevenir la forma més comuna per senyalar i eliminar [[heretge]]s; per exemple en el for exemple, en el [[sínode de Gangra]] (c. 340) es va declarar que el [[maniqueisme]] era anatema.{{sfn|Thiselton|2015|p=14}} [[Ciril d'Alexandria]] va emetre ''{{polytonic|doce Anathema}}'' contra [[Nestori]] el [[431]]. En el [[{{segle |V]]|s}}, va efectuar-se una distinció formal entre "anatema" i "excomunió", en què l'excomunió establia excloure una persona o grup de persones del ritu de l'[[eucaristia]] i l'assistència al culte, mentre que anatema significava una separació completa del subjecte respecte del [[cos de Crist]]. Mentre que l'"excomunió menor" es refereix a un excomunicat, i l'"excomunió major" pot ser imposada per qualsevol [[bisbe]], l'"anatema" era imposat pel mateix [[Papa]] en una cerimònia especial, anomenada ''{{polytonic|Pontificale Romanum}}'', vestint una capa porpra (el color litúrgic de la penitència), i portant a la mà un [[ciri]] encès, ell, envoltat de 12 sacerdots, també amb ciris encesos, pronunciava l'anatema, amb una fórmula que concloïa amb les següents paraules :