Bulaternera: diferència entre les revisions

{{Infotaula geografia política}}

'''Bulaternera'''<ref>Becat, 2015.</ref>({{IPA|['bulətər'neɾə]}}, en francès ''Bouleternère''), o '''Bula de Terranera''',<ref name=OC>Coromines 1994.</ref> '''Bula Terranera''',<ref name=OC/> o també '''Bula d'Avall''',<ref name=OC/> és un poble de 906 habitants, cap de la comuna [[Rosselló|rossellonesa]] del mateix nom, a la [[Catalunya del Nord]].

 

 

=== El poble de Bulaternera ===

[[Fitxer:Bouleternère_AL_05.jpg|miniatura|Vila de Bulaternera]]

Està situat a l'esquerra del [[Bulès]], al bell mig de la plana d'aquest sector del Riberal. És l'únic nucli de població agrupat actual del terme. El nucli vell, situat<ref>[http://tab.geoportail.fr/?c=2.5859749723593457,42.64849644594412&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS:WMTS(1)&permalink=yes La cellera de Bulaternera en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> a l'extrem sud-oriental del poble actual, prové d'una antiga [[cellera]] al voltant de l'església parroquial de [[Sant Sulpici de Bulaternera]] i del seu cementiri, actualment plaça pública. En el nucli antic hi ha també les restes del [[Castell de Bulaternera]] i les de la primitiva església parroquial, dedicada a [[Santa Maria de Bulaternera|Santa Maria]]. El conjunt d[[Vila fortificada de Bulaternera|el poble vell]] estava fortificat. S'hi conserven les torres de la Plaça i del Bàsquet, o de la Carretera de Bula d'Amunt. Dins d'aquest nucli vell es conserven els porxos que acollien el mercat local: la Portalada, o Porxo del Molí, i el Porxo de la Placeta. A part de l'església parroquial de Sant Sulpici, al poble hi ha l'Oratori de Sant Marc i el de Sant Cristòfol, i hi havia hagut l'Oratori de Nostra Senyora del Congost, a la Placeta.

 

==== El Cadastre napoleònic ====

En el [[Cadastre napoleònic]] del 1812, Bulaternera està dividit en dues seccions: la del Poble i la de la Quera. La primera abraça aproximadament la meitat nord del terme comunal, i la segona, una mica menys de la meitat sud. Pertanyen a la secció del poble les partides de la Colomina, els Camps Grans, els Gravars, los Escatllars, amb el Mas Taix, el Camí de l'Ermita, amb una construcció rural, Sant Isidre, les Feixes, los Mallols, les Garrigues Altes, les Pedreres, els Beneficis, Terralba, el Coll de Ternera, la Collada, la Font de Labau, la Font de Vinya Borbona, Santa Anna, amb l'ermita de [[Santa Anna del Congost]], els Nerets, l'Estany d'en Fric, l'Aspre d'en Ponet, l'Oratori, amb un oratori a la riba dreta del Còrrec de Montjuïc, Cardonet, Dessús lo Tec, el Coll de Canoetes, Canoetes, la Font del Querar, los Quatre Cònsols, el Vaquer, les Sabrines, la Font Rovellosa, Vidriol, els ''Solàs Petits'', la Cassola, la Llucarella, la Bosseta, Sant Nazari, amb el mas d'aquest nom, Rocabrú, la Vall de Pintes, la Vall de Pintes sus Camí, els ''Solàs'', la Carrerada i Caselles.