Alt Empordà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Política: desambig.
L'article forma part del topònim (vegeu GEC o esadir > http://esadir.cat/gramatica/sintaxi/remarttopon )
Línia 5:
| nom_cap_govern = Ferran Roquer i Padrosa ([[Convergència i Unió|CiU]])
}}
L'''L'Alt Empordà''' és una de les tres [[Comarca|comarques]] en què va quedar dividit l'[[Empordà]] en la [[divisió comarcal de 1936]], a les [[Comarques Gironines]]. Té la forma d'un triangle invertit amb corbes que situa la seva base en direcció als [[Pirineus]]. El [[1936]], any de la primera comarcalització oficial de [[Catalunya]], s'aprovà, basant-se més en criteris econòmics i de mercat que no pas històrics, geogràfics o culturals, la divisió de la major part de l'[[Empordà]] en dues comarques administratives (l''''Alt Empordà''' i el [[Baix Empordà]]), el límit de les quals es va fixar aprofitant la línia imaginària que recorre el [[Massís del Montgrí]] i segueix entre la [[divisòria d'aigües]] de les conques del [[Ter]] i el [[Fluvià]]. Cal tenir en compte que una petita part de l'Empordà quedà entre els límits del [[Gironès]], una part de la qual avui pertany al [[Pla de l'Estany]].
 
== Geografia ==
Línia 25:
A l'extrem oest hi ha les serres prepirinenques o garrotxes de l'Empordà, ja indicades, amb relleus abruptes. Hi predominen els boscos, sobretot [[Alzinar|d'alzines]].
 
A l'est de les garrotxes de l'Empordà hi ha uns relleus ondulants amb nombrosos turons poc elevats, que constitueixen els anomenats [[aspres]] i [[terraprimsterraprim]]s, a causa de la pobresa de les terres, poc favorables a l'agricultura. Hi ha boscos on dominen els pins i conreus de secà de vinya, oliveres i cereals. En els regadius hi ha sobretot conreus farratgers.
 
Entre els aspres i la costa hi ha la plana al·luvial, que és la plana per excel·lència, formada per l'acumulació dels materials arrossegats per les aigües de [[la Muga]] i el [[Fluvià]]. És un relleu molt pla, només interromput per alguns turons dels aspres que hi penetren en alguns indrets. Sobre les terres al·luvials s'han format sòls molt fèrtils, anomenats fondals. A més hi ha molta aigua subterrània a escassa fondària, la qual cosa permet regar amb l'aigua dels pous, a més de l'aigua desviada directament dels rius mitjançant canals. Predominen els conreus de farratges, sobretot d'[[alfals]] i [[blat de moro]].