Drassanes Reials de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 11:
=== La costa Barcelonina fins al segle XIII ===
[[Fitxer:Grada-regomir 2.jpg|miniatura|[[grada (nàutica)|Grada]] de Regomir]]
La línia de la costa barcelonina ha evolucionat molt al llarg dels anys.{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=22}} La costa del [[El Poble-sec (Sants-Montjuïc)|Poble Sec]], com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, usat habitualment fins al {{segle|X|s}} i esporàdicament fins al [[{{segle |XIV]]|s}}.{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=22}} que disposava d'una via d'accés a la ciutat.<ref>{{ref-llibre | capítol=Drassanes Reials |títol=Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011 |editorial=Ajuntament de Barcelona |data=2012 |pàgines=151 |isbn=}}</ref> La mateixa ciutat disposava d'un port possiblement al petit estuari de la desembocadura d'un del torrent del Merdançar o la Riera de Sant Joan,{{sfn|Cubeles i Bonet|Puig Verdaguer|2003|p=53}} i els vaixells hibernaven a la platja oberta que estava entre el Puig de les Falsies (a l'actual [[Pla de Palau (Barcelona)|Pla de Palau]]) i el [[Convent de Santa Clara de Barcelona]] (a l'actual [[Parc de la Ciutadella]]).{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=22}}
 
=== Les Drassanes de Barcelona ===
Línia 21:
A principis del {{segle|XIII|s}} ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], en uns terrenys que [[Jaume el Conqueridor]] va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents.{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=24-25}}
 
Durant el regnat de [[Pere el Gran]] entre els anys [[1275]] i el [[1285]], la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|conquesta de Sicília]] i la [[Croada contra la Corona d'Aragó]] havia comportat la necessitat de disposar d'un espai per a la conservació i manteniment dels estols reials{{sfn|Garcia Domingo|López Miguel|juliol–agost 2012|p=47}} i es va iniciar la construcció de les drassanes, que constava d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, capaç d'encabir setze [[galera|galeres]]{{sfn|Terradas Muntañola|2011|p=70}} amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.{{sfn|Cubeles i Bonet|Moreno|Nadal|2012}} A partir de la construcció de les noves [[muralla|muralles]] al [[{{segle |XIV]]|s}}, les drassanes instal·lades al peu de la [[Montjuïc (Barcelona)|muntanya de Montjuïc]] passen a ser les úniques de la ciutat. Pere el Gran volia plantar cara a [[Carles d'Anjou]] i a la [[Santa Seu]], conquerint Sicília.<ref name="Ara1302">{{ref-publicació|cognom =Marimon |nom =Sílvia |article =Les Drassanes de Barcelona es destapen |publicació =Diari Ara |data =16/02/2013 |pàgines =36-37 |url = |consulta = 17 febrer 2013 | issn = 2014-010X }}</ref> Hi ha un document de l'any [[1354]] escrit per Pere el Ceremoniós dirigits als cònsols i els mercaders catalans a la ciutat de Pisa durant el setge de l'Alguer que diu ''pregam et encara us manam spressament què, ab sobirana diligència, encerquets et spiets si·ls jenoveses enamichs nostres, ne lo rey Lois de Nàpols armen ne quins apareylls fan d'armar''.<ref name="Albert_Estrada">''La Drassana Reial de Barcelona a l'Edat Mitjana'' d'Albert Estrada-Rius. ''Museu Marítim de Barcelona''. 2004. {{ISBN|84-88810-66-0}}. Pàg. 29.</ref> Aquest fet és una mostra de com l'estratègia militar naval començava a tenir un gran pes en la política de la Corona.
 
Els murs perimetrals eren febles a les inclemències de la natura{{sfn|Terradas Muntañola|2011|p=71}} i una primera tramada de vuit