Setge de Damiata (1249): diferència entre les revisions

El '''setge de DamietaDamiata''' del 1249 va ser un enfrontament bèl·lic que formà part de la [[setena croada]]. La presa de la ciutat fou relativament fàcil, ja que l'exèrcit, que havia estat esperant als croats a la platja més propera, decidí retirar-se després d'haver tingut més de 500 baixes, i preparar-se per al següent atac, que es produí a [[Mansura (Egipte)|Mansura]], mesos més tard. Hi participaren cavallers francs comandats pel rei Lluís IX de França, juntament amb tropes dels [[orde del Temple|templers]] i dels [[orde de Sant Joan de Jerusalem|hospitalers]].

[[Lluís IX de França]] donà l'ordre de fer la vela en direcció a DamietaDamiata el 13 de maig del 1249, però el temporal els va fer endarrerir fins al dia 19. Per dues vegades sortiren i tornaren enrere per les males condicions de navegació. Finalment salparen el 30 de maig i les primeres naus arribaren el 4 de juny.{{sfn|Monfrin|1976|p=268-285}}{{sfn|Melville|1995|p=254-255}} Un exèrcit musulmà d'uns 11.000 soldats els esperava, comandat per l’emir Fakhr al-Dîn, ja que el soldà As-Sàlih Ayyub estava malalt. Quan els croats estaven a un tir de ballesta, els sarraïns molts dels quals anaven a cavall, s'endinsaren a la mar i atacaren. Els cristians baixaren de les barques i lluitaren amb els peus a l'aigua, alguns amb l'aigua fins al pit, sense esperar l'ordre d'atac. Uns quans cavallers croats pogueren desembarcar els cavalls amb gran perill i els empaitaren disparant les ballestes cap a terra. En veure que perdien posició, els musulmans decidiren retirar-se de la platja i refugiar-se riu amunt, advertint primer a la gent de DamietaDamiata. Van haver més de 500 morts per part dels sarraïns i gairebé cap baixa per part dels cristians.{{sfn|Melville|1995|p=255}}

El 6 de juny els croats van prendre DamietaDamiata sense gaire resistència per part dels vilatans, molts dels quals es retiraren riu [[Nil]] amunt, seguint l'exèrcit.{{sfn|Grousset|1936|p=447-453}} Els capellans feren una missa de purificació en la gran mesquita.{{sfn|Melville|1995|p=256}}Amb la fusta de 24 [[trabuquet]]s capturats als adversaris, el rei Lluís manà construir una palissada que envoltés tot el campament dels soldats croats. No van tenir en compte, però, que el Nil creix en la zona del delta durant algunes èpoques de l'any i quan la resta de les naus que s'havien dispersat pel temporal arribaren a DamietaDamiata era massa tard per travessar el riu i atacar els enemics, ja que el campament havia quedat envoltat d'aigua, cosa que deixà l'exèrcit immobilitzat durant sis mesos.

El repartiment del botí ocasionà aldarulls entre els cavallers, el rei decidí no tocar els dipòsits de gra per assegurar l'avituallament de l'exèrcit i, segons el costum es quedà un terç dels objectes de valor, la resta repartida a parts iguals entre els barons. Durant aquest temps d'inactivitat guerrera els soldats s'entretingueren amb jocs i gastant les provisions. Arribà una ambaixada de part del soldà, el qual proposava intercanviar DamietaDamiata per les ciutats de Jerusalem i Tiberíades, però no fou acceptada.{{sfn|Grousset |1936|p= 453-456}}

Lluís ignorava l'acord fet durant la [[cinquena croada]], segons el qual DamietaDamiata havia de ser lliurada al Regne de Jerusalem, estat que en els darrers anys havia quedat reduït a la ciutat d'[[Acre]] i la seva rodalia, on romania un arquebisbat (sota l'autoritat del patriarca llatí de Jerusalem) i feu servir la ciutat com a base per llançar atacs contra els musulmans de Síria.

El següent avanç de la setena croada no es produiria fins a l'arribada del comte [[Alfons de Poitiers]] el 29 de setembre, que proposà atacar [[Alexandria]], però el germà menor del rei, [[Robert I d'Artois|Robert d'Artois]], suggerí anar directament al [[El Caire|Caire]], proposta que finalment fou secundada. L'exèrcit sortí de DamietaDamiata el 28 de novembre, amb els templers a l'avantguarda, seguint la riba dreta del Nil, acompanyat d'unes galeres que avançaven molt lentament. Els mamelucs els atacaren el 6 de desembre, però com que portaven els cavalls cansats i els dels cristians no, els atacants acabaren derrotats.{{sfn|Melville|1995|p=256}} Un mes més tard arribaren a l'encreuament entre el Nil i el Tanis, on els esperava un altre exèrcit d'infidels i es produí la [[batalla de Mansura]].

[[Categoria:Setges de les Croades|DamietaDamiata]]

[[Categoria:Setges del segle XIII|DamietaDamiata]]