L''''Amèrica britànica''' fou el conjunt de colònies [[Imperi britànic|britàniques]] a l'[[Amèrica del Nord]] en els segles [[segle XVIII {{Romanes|XVIII]]}} i [[segle XIX{{Romanes|XIX]]}}. Formalment, fins a l'any [[1783]] aquests territoris eren coneguts amb els noms d{{'}}''Amèrica britànica'' i ''Índies Occidentals britàniques''. Des de 1783 en endavant, l'''Amèrica britànica'' passà a anomenar-se ''Amèrica del Nord britànica''; tot i això, aquest darrer terme no es va fer comú fins a l'any [[1839]], amb l'aparició d'un document titulat ''Report on the Affairs of British North America'', més conegut com el ''Dossier Durham''. Concretament, en esclatar la [[Guerra d'Independència dels Estats Units]], l'any [[1775]], l'Amèrica britànica estava formada per vint colònies situades al llarg de la costa [[Oceà Atlàntic|atlàntica]] americana, al nord-est del [[Virregnat de Nova Espanya]] (l'actual [[Mèxic]] i oest dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]). Les dues colònies en què estava dividida la [[Florida]] ([[Florida oriental]] i [[Florida occidental]]) van ser cedides a [[Espanya]] pel [[Tractat de París (1783)|Tractat de París]] de [[1783]]; més tard, el [[1819]], s'integrarien als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. La resta de colònies excepte una, [[Terranova i Labrador]], s'unirien més tard, entre [[1867]] i [[1873]], per formar el [[Canadà|Domini del Canadà]]. Terranova i Labrador no s'hi afegiria a aquesta unió fins al [[1949]].
