Pintura romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 139.47.122.183. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Pompeii - Casa dei Vettii - Ixion.jpg|miniatura|''Escena de la vida d'Íxion'', [[Casa dels Vettii]], [[Pompeia]].]]
La '''pintura romana''' és la part de l'[[art romà]] de la qual es conserven menys restes. Només excepcionalment ens han arribat mostres de les pintures romanes i de fet només han sobreviscut les pintures sobre materials resistents.
La pintura romana exercí una influència significativa en l'evolució de la pintura occidental. La seva tradició reemergí en diversos moments de la història durant molts segles essent especialment important en la gestació de l'[[art paleocristià]], [[pintura bizantina|bizantina]] i [[pintura romànica|romànica]], i donant moltes idees als pintors del [[Renaixement]], del [[Neoclassicisme]] i del [[Romanticisme]].<ref name="Rosenblum">Rosenblum, Robert. [http://books.google.cat/books?id=ugP_jMmel98C&pg=PA3 ''Transformations in late eighteenth century art'']. Princeton University Press, 1970. pp. 3-49</ref><ref name="Kitzinger">Kitzinger, Ernst. [http://books.google.cat/books?id=t86DEgHtc0wC&pg=PA645 ''The Arts as Aspects of a Renaissance: Rome and Italy'']. In Benson, Robert L.; Constable, Giles & Lanham, Carol Dana. ''Renaissance and renewal in the twelfth century''. Volume 26 de ''Medieval Academy reprints for teaching'' da Mass Medieval Academy of America Cambridge. University of Toronto Press, 1991. pp. 637-669</ref>
L'[[estil pompeià]] rep aquest nom precisament per pertànyer a les ciutats enterrades per les cendres del volcà Vesubi l'any [[79]]: [[Pompeia]] i [[Herculà]] principalment. Malgrat el nom d'''estil pompeià'' segurament el centre de la producció de la pintura romana va ser la ciutat de [[Roma]].
Era típic d'una casa senyorívola romana tenir tots els angles de les parets pintades i d'això se'n deriva una gran riquesa quantitativa de decoracions pictòriques. En això també s'apreciava la influència grega.
Hi ha quatre estils o esquemes decoratius pompeians:
* Primer estil pompeià difós per tota la zona hel·lenística dels segles II-II aC
* Segon estil cap al 120 aC
* Tercer estil que arriba fins a la meitat del segle I amb l'emperador Claudi
* Quart estil documentat a Pompeia l'any 60.
==Primer estil pompeià==
[[Fitxer:Stabiae Stanza Villa di Arianna bb.jpg|miniatura|Primer estil pompeià a Vila d'Arianna]]
També es coneix com a estil d'''incrustació'' (nom derivat de ''crustae'' plaques pètrees de revestiment) és essencialment abstracte sembla que deriva de les pintures emprades en els temples grecs. Es caracteritza per la imitació de l'efecte de treballar la pedra, amb aplicació de colors vius dividit en zones quadrangulars en relleu simulant blocs de pedra. Com que les cases romanes tenien poques finestres cap a l'exterior, les parets intenes tendien a ser contínues.<ref>[http://books.google.cat/books?hl=ca&id=mI8k0FcDeMAC Ling, Roger. p. 12]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?hl=ca&id=4Q7qcegqaRYC Clarke, John R. (1991). pp. 32-39]</ref>
==Segon estil==
S'anomena també estil arquitectònic els seus orígens es troben a [[Etrúria]] i [[Àsia Menor]]. El seu primer exemple italià és a la "Casa dels Grifs", a Roma. Amb aquest estil hi ha efectes òptics amb simulacions d'elements arquitectònics com columnes finestres, etc. Apareixen patrons geomètrics més minuciosos i complicats. S'ofereixen (pintades) vistes de paisatges urbans i jardins i l'ús de la [[perspectiva]] és prou correcte.
A la vila dels misteris de Pompeia hi ha un [[triclinium]] amb figures humanes com si estiguessin en un escenari.
[[Fitxer:Roman fresco Villa dei Misteri Pompeii 005.jpg|miniatura|Vila dels misteris]]
En una fase tardana el segon estil, a partir de 40-30 aC, es simplifica evitant l'ostentació i el luxe.
==Tercer estil==
El tercer estil o estil ornamental representa la continuïtat amb el segon estil però més lliure i ornamentat. Presenta un eclecticisme usual en el període de l'emperador August i inclouen una tendència claassisitzant amb còpies dels grecs i influència de l'art egipci. També hi ha representació [[metalingüística]] amb pintures dins de pintures. Els ''parietarius'', pintors de les motllures, rebien la meitat del sou que guanyaven els ''imaginarius'', que creaven escenes de paisatges o figures.
[[Fitxer:Casa-Lucretius-Fronto-Pompeii.jpg|miniatura|Exemple de tercer estil tardà, Casa Lucretius]]
==Quart estil==
[[Fitxer:Domus fresco.jpg|miniatura|Fresc representatiu del quart estil a la [[Domus Aurea]] a Roma]]
Finalment el quart estil aparegué cap a 45 dC i encara era més eclèctic que el tercer estil. Tendia a composicons més asimètriques amb colors més càlids i vius i ornamentacions més variades. És l'estil del qual hi ha més restes.
==Retrats==
Eren un element important en el sistema religiós i social romà. Es retrataven els difunts i s'instal·laven els retrats en els ''lararia''. Les efigies podien ser esculpides o en forma de pintures sobre fusta que es creu que representen fidelment els trets anatòmics dels representats.<ref name="Gschwantler">Gschwantler, Kurt. [http://books.google.cat/books?hl=ca&id=VoyiczwBKRMC&pg=PA6 ''Graeco-Roman Portraiture'']. In Walker, Susan (ed). ''Ancient faces''. British Museum & Metropolitan Museum of Art, Taylor & Francis. pp. 14-ss</ref>
[[Fitxer:Fayum-39.jpg|miniatura|''Retrat de dona'', Egipte]]
[[Fitxer:Villa von Boscotrecase1.jpg|miniatura|Perseu i Andròmeda, Vila Imperial de Boscotrecase]]
La major part dels retrats que es conserven provenen d'Egipte, ja que allí estaven associats a la momificació i es posaven dins el sarcòfag.
==Paisatges i arquitectures==
Va tenir el seu zenit de l'època de l'emperador August cap endavant. Molts d'aquests paisatges s'anomenen "sacro-idíl·lics", ja que retraten un santuari o monument sagrat al voltant del qual s disposen els personatges en grups sota un escenari am qualitats poètiques i evocatives. No sembla que els antics romans hagin volgut reproduir un paisatge real.<ref>Department of Greek and Roman Art. [http://www.metmuseum.org/toah/hd/ropt/hd_ropt.htm ''Roman Painting'']. In Heilbrunn Timeline of Art History. New York: The Metropolitan Museum of Art, 2000</ref>[[Plini el Vell]] declara que el pintor [[Studius]] va ser el primer a pintar aquests paisatges.<ref>[http://books.google.cat/books?hl=ca&id=4Q7qcegqaRYC&pg=PR9 In Clarke, John R. (1991). p. 56]</ref>
===Pintures triomfals===
Novament Plini el Vell ens parla de les pintures triomfals del període imperial amb efecte il·lusionístic. [[Josephus]] descriu un exemple referit a la presa de Jerusalem per Vespasià i Titus dient que ''"fins al foc del temple estava representat en la pintura, i les cases caient sobre els seus amos"''.<ref name="Plínio">Plínio, o Velho. [http://books.google.ccat/books?id=JvyF-8NXFbIC&pg=PA325 ''Natural history, a selection''], XXXV. Classics Series. John F. Healy (trad). Penguin Classics, 1991</ref><ref>Josefo, Flavi. VII, pp. 143-152</ref><ref>Grant, Michael. [http://books.google.cat/books?hl=ca&id=YQdzlC9egT4C ''Art in the Roman Empire'']. Routledge, 1995. p. 91-92</ref>
===Pintura popular===
[[Fitxer:Isis Giminiana fresco.jpg|miniatura|Pintura popular d'Ostia antica]]
Hi ha temes locals, episodis de la vida real de la població fins i tot anuncis de botigues i negocis locals. Estan fetes de forma poc refinada però molt interessants.<ref>[http://books.google.cat/books?hl=ca&id=R8H82lJHtF4C&pg=PA18 De Carolis, Ernesto. pp. 26-28]</ref><ref>Clarke, John R. (2003) [http://books.google.cat/books?id=1SB5pp--xxsC&pg=RA1-PA325&hl=ca ''Art in the Lives of Ordinary Romans: Visual Representation and Non-elite Viewers in Italy, 100 B.C.-A.D. 315'']. University of California Press, 2003. p. 270</ref>
<center>
| |||