Spitsbergen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 3:
La '''Spitsbergen''' (anteriorment coneguda com a '''Spitsbergen Oriental'''; en [[noruec]]: ''Vest Spitsbergen'' o ''Vestspitsbergen'') és l'illa més gran de l'[[arxipèlag]] [[noruega|noruec]] de [[Svalbard]], a l'[[oceà Àrtic]]. L'illa constitueix la part occidental de l'arxipèlag, que limita amb l'[[oceà Àrtic]], el [[mar de Noruega]] i el [[mar de Groenlàndia]]. Spitsbergen té una superfície de 39.044 km², i és, per tant, l'illa més gran de Noruega i la [[Llista d'illes per àrea|36a més gran al món]]. El centre administratiu és [[Longyearbyen]]. Els altres assentaments, a més dels llocs d'avançada d'investigació, són la comunitat russa minera de [[Barentsburg]], la comunitat d'investigació de [[Ny-Ålesund]], i l'assentament miner de [[Sveagruva]].
 
L'illa va ser utilitzada per primera vegada com a base de [[caça de balenes]] als [[Segle XVII|segles XVII]] i [[Segle XVIII|XVIII]], i quan aquesta es va acabar l'illa va ser abandonada. La mineria del carbó es va iniciar a finals del [[{{segle |XIX]]|s}} i es van establir diverses comunitats permanents. El [[Tractat de Svalbard]] del 1920 va reconèixer la sobirania de Noruega sobre l'illa i Svalbard es va establir com a [[zona franca]] i [[Zona desmilitaritzada (frontera)|zona desmilitaritzada]].
 
La noruega [[Store Norske Spitsbergen Kulkompani|Store Norske]] i la russa [[Arktikugol]] continuen sent les úniques companyies mineres a l'illa. Actualment la investigació i el turisme s'han convertit en importants indústries complementàries, que inclouen entre d'altres el [[Centre Universitari de Svalbard]] i la [[Magatzem de llavors de Svalbard|Volta Global de Llavors de Svalbard]]. No hi ha carreteres que connectin els assentaments; són les motos de neu, els avions i els vaixells els que serveixen com a transport local. L'[[Aeroport de Svalbard, Longyear|aeroport de Svalbard-Longyear]] ofereix el principal punt d'entrada i sortida a l'illa.