L'excavació de Larsa cobreix més de 6 km de circumferència. El lloc s'anomena ''Tell es-Senkereh'' o ''Tell al-Sankara'', abans simplement ''Sinkara'' o ''Sankara'' o ''Senkere'' (entre al-Samawa i al-Nasiriyya a la liwa d'al-Muthanna), i fou excavat per primer cop el [[1850]] per [[William Loftus]], durant menys d'un mes però fou prou per a identificar el lloc; el principal treball fou el temple de Shamash, reconstruït per [[Nabucodonosor II]]. Es van trobar inscripcions de [[Burnaburiash I]] de la dinastia [[cassita]] i d'[[Hammurabi]], de la primera dinastia babilònia. El [[1903]], hi va treballar per poc temps Walter Andrae i el [[1905]] Edgar James Banks. La població local estava saquejant intensivament les ruïnes en aquell moment. La primera excavació científica es va fer el [[1933]], amb Andre Parrot, que hi va tornar el [[1967]]. El [[1969]] i [[1970]], fou excavada per Jean-Claude Margueron. Entre [[1976]] i [[1991]], una missió francesa a Iraq, dirigida per J-L. Huot, va excavar a Tell es-Senereh durant tretze campanyes. Els edificis principals excavats són la "Casa Blanca" que era un temple del déu Shamash, i el palau reial de Nur-Adad (un rei amorita del segle XIX aC). Les excavacions mostren que Larsa fou abandonada al segle III aC. En la [[Biblia|Bíblia]], la ciutat és esmentada com Ellarsa.
