Psalterium alias Laudatorium: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Tipografia |
||
Línia 12:
Entre [[1404]] i [[1408]], [[Francesc Eiximenis]] anà elaborant una bella col·lecció d’oracions en llatí coneguda com a ''Psalterium alias Laudatorium'' (Psalteri també anomenat Laudatori). Les primeres d’aquestes oracions les dedicà a [[Berenguer de Ribalta]], pel seu nomenament com a [[bisbe]] de [[Tarassona]] en [[1404]]. La col·lecció final definitiva se la dedicà a Pero de Luna, el [[papa]] [[aragonès]] d’[[Avinyó]] [[Benet XIII]].<ref>Wittlin, Curt. ''Psalterium alias Laudatorium''. Toronto. PIMS. 1988, p. 11. {{en}}</ref>
Tot i que [[Benet XIII]] potser ja tenia interès per l’obra el 1405, com testimonia un document datat a Barcelona l’11 d’agost de [[1405]], és molt versemblant que la col·lecció final l'oferira Eiximenis al papa Benet XIII amb l’ocasió de
de [[1408]]. S'ha plantejat que la bona impressió que el llibre li degué fer al papa fou també un factor que influí en el fet que aquest li concedira a Eiximenis les seues dues darreres dignitats finals: [[Patriarca Llatí de Jerusalem|patriarca de Jerusalem]] i administrador apostòlic de la [[diòcesi]] d’[[Elna]] (antiga denominació de la diòcesi de Perpinyà).<ref>Brines, Lluís. ''Biografia documentada de Francesc Eiximenis''. València. T-Ink Factoría de Color. 2018. P. 174, n. 91.</ref>
| |||