Anticòs anticardiolipina: diferència entre les revisions

 

Aquesta β2-glicoproteína I actua com a [[cofactor]] de l’AAC i s’ha identificat com una apolipoproteïna H que es requereix per al reconeixemet dels AAC en síndromes autoimmunes. Només un subconjunt d’anticossos autoimmunes anticardiolipina s’uneixen a la Apo-H, i estan associats amb un increment de trombosis.

 

==Test de l’anticòs Anticardiolipina==

Aquesta s'associa a coagulopaties degudes a causes immunològiques i a lesions en les vàlvules de la part esquerra del cor. Un estudi dut a terme en homes que pertanyien al Honolulu Heart program mostra que l'anticardiolipina guarda relació amb [[infart de miocardi|l'infart de miocardi]] i també és present en [[accident vascular cerebral|l'accident vascular cerebral isquèmic]], tot i que el factor de risc més important és l'anticòs LA (lupus anticoagulant).

La presència d'anticardiolipina en les dones, pot provocar la pèrdua prematura o tardana de l'embrió durant l'embaràs. Això és degut a l'afectació de les arteries uterines que irriguen la [[placenta]], de manera que el [[fetus]] no rep els nutrients ni l'oxigen, ja que es formen coàguls que impedeixen el pas de sang.<ref>Velayuthaprabhu, S., Archunan, G. and Balakrishnan, K. Placental Thrombosis in Experimental Anticardiolipin Antibodies-Mediated Intrauterine Fetal Death. American Journal of Reproductive Immunology 2007; 57: 270–276.</ref>

 

== Referències ==