Antonio Labriola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 4:
 
== Biografia ==
 
Labriola va néixer a [[Cassino]] (llavors als Estats Pontificis), fill d'un mestre d'escola. El 1861 va ingressar a la Universitat de Nàpols. Després de graduar-se, va romandre a Nàpols i va exercir la docència. Durant aquest període, es va interessar per la filosofia, la història i l'etnografia. A principis de la dècada de 1870, Labriola va col·laborar a divserses publicacions amb escrits que des d'aquest moment expressaven opinions liberals i anticlericals.
El 1874, Labriola va ser nomenat professor a Roma, on passaria la resta de la seva vida ensenyant, escrivint i debatent. Tot i que havia estat crític amb el liberalisme des de 1873, el seu pas cap al marxisme va ser gradual i no va expressar nítidament un punt de vista socialista fins al 1889. Va morir a Roma el 2 de febrer de 1904.<ref>{{ref-web| url= http://www.cultureducazione.it/antoniolabriola/cartearchivio.htm |títol=Antonio Labriola e la sua Università}}</ref>
 
== Pensament ==
 
Molt influït per Georg Wilhelm Friedrich Hegel i Johann Friedrich Herbart, l'aproximació de Labriola a la teoria marxista va ser més oberta que la de teòrics com Karl Kautsky, molt més ortodoxos. Va veure el marxisme no com una esquematització final i autosuficient de la història, sinó com un conjunt d'indicacions per a la comprensió dels assumptes humans.
Aquests indicadors necessitaven ser una mica imprecisos si el marxisme havia de tenir en compte els complicats processos socials i la varietat de forces que intervenen en la història. S'hauria d'entendre el marxisme com una "teoria crítica", en el sentit que no hi veia veritats per a sempre, i estava disposat a abandonar les seves pròpies idees si l'experiència ho dictava així. La seva descripció del marxisme com a "filosofia de la praxi" tornaria a aparèixer als "Quaderns de la Presó" de Gramsci.
 
== Obra ==
 
* ''La dottrina di Socrate secondo Senofonte, Platone ed Aristotele'', Napoli, Stamperia della Regia Università, 1871.
* ''Della libertà morale'', Napoli, Tipografia Ferrante-Strada, 1873.