Diferència entre revisions de la pàgina «Invasió francesa de Rússia»

El 14 de setembre (a les dues de la tarda), l’Emperador féu la seva entrada a l'antiga capital de [[Moscòvia]], amb la seva guàrdia i el primer cos d'exèrcit. Napoleó entrà a una ciutat deserta, buidada de qualsevol mena de provisions pel seu governador, [[Fiódor Rostoptxín]], pare de la cèlebre [[comtessa de Ségur]].
 
L'endemà s'establí al [[Kremlin de Moscou|Kremlin]], palau dels [[tsar]]s, situat al bell mig de la ciutat. El mariscal [[Édouard Mortier|Mortier]] fou nomenat governador d'aquesta capital, amb l'ordre d'emplear tots els mitjans per impedir el pillatge. Es va donar assistència als ferits russos que desbordaven els hospitals, així com als moscovites que no vanovan voler seguir l'exèrcit de Kuzútov.
 
[[Fitxer:Napoleon Moscow Fire.JPG|miniatura|esquerra|Els francesos a Moscou]]
 
Prenent com a referència les regles clàssiques de la guerra quan es pren una capital (fins i tot si es té en compte que en aquella època Sant Petersburg era la capital), pensava que el [[tsar]] [[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]] li oferiria la seva capitulació al [[mont Poklónnaia]], però el comandament rus no es va rendir. Es va acordar un armistici amb els russos, i Napoleó, al bell mig dels seus triomfs, va proposar la pau a Alexandre: rebé respostes evasives que, nogensmenys, feien esperar que l'acord estava al caure. Però Napoleó i Alexandre no volien altra cosa que guanyar temps, Napoleó per completar el seu exèrcit, i Alexandre perquè estava convençut que el gran fred que s'aproximava obligaria els francesos a evacuar l'Imperi. Els esdeveniments justificaren llurs previsions.
 
4.971

modificacions