Intellivision: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Cronologia: Intellivision II |
→Cronologia: Computing History |
||
Línia 8:
== Cronologia ==
En vore l'èxit de l'Atari, Mattel decidí crear la seua pròpia consola, però no tenien divisió electrònica pròpia, per la qual cosa treballaren amb l'empresa [[APh Technological Consulting]] de [[Pasadena (Califòrnia)]] per a fer una sèrie de maquinetes [[LCD]] i, en acabant, mamprendre el projecte d'una consola casolana.<ref name="stanford"/>
<gallery>▼
Intellivision.jpg|Consola i jocs▼
SuperVideoArcade.jpg|Super Video Arcade▼
File:Intellivision - trojandan 14871699 - white background.jpg|El teclat Blue Whale▼
Intellivision - white background.jpg|Intellivision II▼
</gallery>▼
A les acaballes de l'any 1979, Mattel comercialitzà una quantitat limitada de consoles a [[Fresno (ciutat de Califòrnia)]] amb només quatre jocs disponibles, abans de llançar-la a escala nacional en 1980 a un preu de 299 [[dòlar]]s amb el joc ''[[Las Vegas]] [[Poker]] & [[Blackjack]]''.<ref name="gamester">{{ref-web |url=http://gamester81.com/history-of-consoles-mattel-intellivision-1980/ |consulta=16 març 2020 |títol=''History of Consoles: Mattel Intellivision (1980)'' |obra=Gamester81 |autor=John Lester |data=3 agost 2012 |llengua=anglés}}</ref>
un any després, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, [[Mattel Electronics]], ja que fins llavors tenia subcontractada [[APh]]; el 1982, altres companyies com [[Activision]] o [[Imagic]] començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.<ref>{{ref-web |url=https://www.euston96.com/intellivision/ |consulta=5 març 2020 |títol=''Intellivision'' |obra=Euston |autor=Grecia Calderón |llengua=castellà}}</ref>
Linha 22 ⟶ 17:
El 1982 eixí l'Intellivoice, un suplement que afegia veus digitalitzades a alguns jocs, ja que la capacitat habitual dels cartutxs (entre 4 i 8 [[kilobytes]]) no era suficient per a incloure'n; només hi hagueren quatre jocs compatibles amb este perifèric: ''Space Spartans'', ''Bomb Squad'', ''B-17 Bomber'', i ''Tron: Solar Sailer'' (del qual se'n vengueren noranta mil unitats).<ref name="gamester"/>
;Altres models
Mattell llicencià la fabricació de la consola a altres productors, que la comercialitzaren amb marques com [[Radio Shack|TandyVision]] o [[GTE-Sylvania]] Intellivision; el 1983 llançà el model Intellivision II, més compacte i en color blanc, però amb l'inconvenient que la font d'alimentació era de 16,2 [[volt]]s (un voltatge atípic que feia difícil trobar transformadors de recanvi en cas de necessitat)
la creació del model II responia a l'augment de competència en el sector, que a més d'Atari s'hi havien afegit [[Coleco]] i [[Milton Bradley]], però totes patiren la [[crisi dels videojocs de 1983]] i Mattel acabà tancant la seua divisió electrònica i venent els drets d'Intellivision a [[INTV Corp]], que encara continuà produint jocs fins a 1991; el catàleg històric de jocs per a la consola es xifra en cent vint-i-cinc jocs, però la falta de títols de renom va fer que no aconseguira guanyar a l'Atari 2600.<ref>{{ref-web |url=http://www.computinghistory.org.uk/det/30979/Intellivision/ |consulta=23 abril 2020 |títol=Intellivision |obra=Computing History |llengua=anglés}}</ref>
▲<gallery>
▲Intellivision.jpg|Consola i jocs
▲SuperVideoArcade.jpg|Super Video Arcade
▲File:Intellivision - trojandan 14871699 - white background.jpg|El teclat Blue Whale
▲Intellivision - white background.jpg|Intellivision II
▲</gallery>
== Referències ==
| |||