Cúmbria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Bot elimina enllaços superflus a articles d'anys
Línia 21:
[[Fitxer:Carlisle_Cathedral_03.JPG|miniatura|La catedral de Carlisle, a la capital del comtat]]
 
La llengua més antiga esmentada és el ''[[cúmbric]]'', del terme celta també present en el gal·lès, ''cymru'', que significa «país de companys» i és l'actual nom del [[País de Gal·les]]. Aquest nom es modificà pels romans, donant la forma llatina i actual de ''Cúmbria''. El ''cúmbric'' desaparegué com a llengua viva al {{segle|XI|s}}. Encara existeixen paraules d'ús en l'agricultura que procedeixen directament de la llengua d'aquesta tribu celta; d'altres són el producte de la repoblació parcial per tribus d'[[Escandinàvia]] i de la incorporació tardana al regne anglès de [[Northúmbria]]. El regne celta de ''Rheged'', sense dubte, tenia una llengua més o menys comprensible per a les tribus veïnes, i fins i tot els elements sobrevivents d'aquella llengua s'assemblen a la de [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]] (la darrera llengua celta existent a Anglaterra, que s'extingí vora el 1900) i el [[manx]], encara viu però residual a l'[[Illa de Man]]. La influència de la cultura celta a Cúmbria és destacable, si es limita al [[folklore]]: balls, música, i algunes tradicions.
 
El dialecte de Cúmbria és parlat arreu del comtat, si bé ofereix una gran variació entre el nord, la costa i el sud, a causa de les influències històriques de l'[[scots|escocès]], el dialecte de [[Northumbria]], el [[manx]] i el dialecte de [[Lancashire]]. És un dialecte de la [[anglès|llengua anglesa]] que es diferencia sobretot en el vocabulari, provinent de la llengua escandinava dels pobladors noruecs que hi arribaren al {{segle|X|s}} des d'[[Irlanda]] i l'Illa de Man.