Assemblea de Parlamentaris: diferència entre les revisions

 

== Precedents ==

El juny de 1917 el govern de [[Manuel García Prieto]] ordenà l'empresonament dels dirigents de les juntes de defensa, però va rebre un ultimàtum de totes les juntes i hagué de dimitir. Hi fou nomenat substitut el conservador [[Eduardo Dato e Iradier]], qui, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava la [[censura]] de premsa.

 

==Les assemblees==

===La primera reunió: 5 de juliol===

Aleshores els dirigents de la [[Lliga Regionalista]] van respondre fent una assemblea de parlamentaris catalans a [[Barcelona]] el dia [[5 de juliol]], en la qual hi van participar els lligaires, els republicans (tant reformistes com radicals) i alguns conservadors.<ref name="Diccionari"/> Van aprovar un text que exigia diverses reformes estructurals de l'estat: un règim autonòmic per a Catalunya, la convocatòria d'unes [[Corts Constituents]] per refundar l'estat, l'aprovació d'un sistema autonòmic per Espanya, i la resolució dels problemes de l'exèrcit i l'economia.{{Nota ref|La proposició fou signada per diverses personalitats de partits també diversos: [[Francesc Cambó]], [[Alejandro Lerroux]], [[Josep Roig i Bergadà|Josep Roig]], [[Pere Llosas i Badia|Pere Lloses]], [[Felip Rodés i Baldrich|Felip Rodés]], [[Josep Zulueta i Gomis|Josep Zulueta]], [[Julià Nougués i Subirà|Julià Nogués]] i [[Lluís Sedó i Guichard|Lluís A. Sedó]].<ref name="Diccionari"/>|grup=n.|nom=1}} En cas que el govern es negués a reunir de nou les Corts aquella primera assemblea va acordar que en convocarien una altra pel 19 de juliol, també a Barcelona.

 

 

===La segona reunió: 19 de juliol===

Així doncs el [[19 de juliol]], tot i els impediments del govern, es van reunir 68 diputats i senadors (46 d'ells catalans){{Nota ref|Tot i que els adherits a la iniciativa pujaven a 78.<ref name="Diccionari"/>|grup=n.|nom=2}} al palau del [[parc de la Ciutadella]], on es constituïren en assemblea, presidits per [[Ramon d'Abadal i Calderó]] ([[Lliga Regionalista]]), [[Hermenegildo Giner de los Ríos]] ([[Partit Republicà Radical]]) i el marquès de Marianao [[Salvador de Samà i Torrents|Salvador Samà]] (liberal autonomista). En canvi les [[Juntes de Defensa]] van refusar d'assistir-hi.

 

 

===Esdeveniments de l'estiu de 1917: la vaga general===

La tensió política augmentà quan al mes d'agost esclatà una [[vaga general de 1917|vaga general]] revolucionària<ref name="Diccionari"/> convocada pels sindicats [[Unió General de Treballadors|UGT]] i [[CNT]]. Els parlamentaris esperaven que la protesta obrera prengués la via política per tal de poder pressionar més el govern, però els dirigents sindicals tenien els seus propis plans inspirats en la recent [[revolució russa]]. Per altra banda, l'exèrcit simpatitzava amb la reforma però era totalment contrari a les demandes autonomistes i a les reivindicacions obreres, de manera que no sols no es va unir a la protesta general sinó que es va posar a les ordres de Dato: la repressió de la vaga fou molt violenta.<ref name="Diccionari"/>

 

 

===La tercera reunió: 15-17 d'octubre===

Els parlamentaris es reuniren novament, aquest cop a [[Madrid]], entre els dies 15 i 17 d'octubre per aprovar un nou programa sobre les reformes que necessitava l'estat espanyol.<ref name="Diccionari"/> Demanaven concretament una reforma política total: separació de poders, autonomia regional i municipal, sobirania de l'estat i reforma democràtica de l'exèrcit.

 

===La dimissió de Dato, la quarta reunió del 30 d'octubre i la fi de l'alternança bipartidista===

Sentint-se assetjat pels nombrosos problemes estructurals espanyols i el creixement dels opositors al seu govern, Dato va dimitir pocs dies després, el [[27 d'octubre]] de 1917. Tot el sistema de la Restauració estava en perill d'ensulsiada.