Classificació de les roques ígnies: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -de caire +de caràcter |
Observacions AdQ |
||
Línia 17:
La classificació separa i classifica individualment les roques [[Roca piroclàstica|piroclàstiques]], les [[Carbonatita|carbonatítiques]], les [[Roques melilitítiques|melilítiques]], les [[Lampròfir|lamprofirítiques]]; les màfiques (amb contingut màfic superior al 90%) i les [[Charnockita|charnockítiques]]; tot això abans d'entrar a la classificació principal mitjançant el [[diagrama QAPF]] per a roques volcàniques i plutòniques que es basa en les proporcions modals de quars (Q); feldespat alcalí (A) i plagiòclasi (P) i de feldespat alcalí (A); plagiòclasi (P) i feldespatoides (F). En els casos en què la mineralogia modal no es pot determinar, com sol ser el cas de les roques volcàniques, s'usa la classificació química coneguda com a [[Diagrama TAS|TAS]]. Per a les roques piroclàstiques s'ha emprat una classificació estàndard com a conseqüència de la problemàtica que aquestes presenten en tenir atributs de caràcter sedimentològic.<ref>{{Ref-llibre|títol=Stratigraphic Problems of Pyroclastic Rocks|url=http://www.springerlink.com/index/10.1007/978-3-642-74864-6_13|editorial=Springer Berlin Heidelberg|data=1984|lloc=Berlin, Heidelberg|isbn=9783540513414|pàgines=346–382|doi=10.1007/978-3-642-74864-6_13|llengua=en|nom=Richard V.|cognom=Fisher|nom2=Hans-Ulrich|cognom2=Schmincke}}</ref>
== Classificació segons profunditat de cristal·lització ==
La principal forma de classificar les [[Roca ígnia|roques ígnies]] és a partir de la profunditat en la qual s'ha refredat i ha cristal·litzat el magma que donarà lloc a la roca. Les roques
Fitxer:Rabakivi.jpg|Granit rapakivi (roca plutònica)
Fitxer:Andesitic rock of Rotliegend series.jpg|Latita (roca volcànica)
Línia 32:
[[Fitxer:Agglomerate.jpg|miniatura|Aglomerat]]
[[Fitxer:HoleInTheWallTuff.JPG|miniatura|Tuf]]
Els [[piroclast]]s es defineixen com a fragments
* [[Bomba volcànica]]: s'anomenen així tots els piroclasts que presenten mides superiors als 64 [[mil·límetre|mm]] i que solen presentar textures que determinen que, en el moment de l'erupció, el material estava totalment o parcial [[líquid|fos]]; per exemple textures de "crosta de pa".
* [[Bloc (roca)|Blocs]]: s'anomenen així tots els piroclasts que presenten mides superiors als 64 mm i que solen presentar textures que determinen que, en el moment de l'[[Erupció volcànica|erupció]], el material estava en estat [[sòlid]]; per exemple, morfologies de caràcter angular o subangular.
* [[Lapil·li]]: s'anomenen així tots els piroclasts que presenten mides entre 2 i 64 mm.
* [[Cendra volcànica|Cendra]]: s'anomenen així tots els piroclasts que presenten mides inferiors als 2 mm
**De gra groller (de 2 a 1/16 mm).
**De gra fi (inferiors a 1/16 mm).
Línia 126:
== Classificació modal (i normativa) ==
[[Fitxer:Carbonatites.png|miniatura|Classificació de les carbonatites segons la seva composició química.]]
[[Fitxer:Sovite - Magnet Cove Carbonatite 2.jpg|miniatura|Sövita]]El mode (o contingut mineral) és la composició mineralògica real d'una roca determinada quantitativament per mètodes físics i expressada en percentatges volumètrics, o ponderals, dels seus minerals components.<ref>{{Ref-llibre|títol=Diccionari de geologia|url=https://www.worldcat.org/oclc/807697426|editorial=Institut d'Estudis Catalans|data=1997|lloc=Barcelona|isbn=8441227934}}</ref> La classificació modal és la que empra aquestes quantitats minerals per a classificar les roques, és a dir, és una classificació segons les quantitats dels diferents minerals que conté la roca.<ref>{{Ref-llibre|títol=Introduction to mineralogy and petrology|url=https://www.worldcat.org/oclc/881097158|lloc=Waltham, MA|isbn=9780124167100|cognom=Haldar, S. K.,}}</ref>
===Roques carbonatítiques===
La classificació de les roques carbonàtiques s'empra quan la [[roca ígnia]] a classificar presenta més d'un 50% de [[Minerals carbonats|carbonats]] modals.
* Carbonatites calcítiques: quan el carbonat majoritari és la [[calcita]]. Si la roca és de gra groller s'anomena [[Sovita|sövita]]; si és de gra mig o fi, s'anomena [[alvikita]].<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://searchworks.stanford.edu/view/1348360|títol=Carbonatites : genesis and evolution in SearchWorks catalog|consulta=2017-09-19|llengua=en}}</ref>
* Carbonatites dolomítiques o [[Beforsita|beforsites]]: quan el carbonat principal és la [[dolomita]].<ref name=":1" />
Línia 144:
* La roca haurà de situar-se en el camp de les [[Foitita|foitites]].
* Si la roca no conté [[kalsilita]] però té kalsilita normativa, s'haurà d'aplicar el diagrama
* Si i la larnita normativa és superior al 10% i el [[Òxid de potassi|K<sub>2</sub>O]] és inferior al [[Òxid de sodi|Na<sub>2</sub>O]] en percentatge de pes, la roca s'anomena melilitita o melilitita olivínica.
* Si el contingut de K<sub>2</sub>O és major que el de Na<sub>2</sub>O, i el de K<sub>2</sub>O és major que el 2% en pes, la roca és una melilitita potàssica o una melilitita potàssica amb [[olivina]]. El terme «[[katungita]]», s'utilitza per a aquelles melilitites amb una mineralogia formada per kalsilita, leucita i olivina.
* Si la [[larnita]] normativa és inferior al 10%, la roca és una mel·lilita nefelínica i una mel·lilita leucítica, d'acord amb la naturalesa del [[feldespatoide]] dominant.
El principal problema d'aquesta classificació recau sobre les melilites volcàniques (les melilitites). Segons alguns autors,<ref name=":2" /> les melilitolites de gra groller es classifiquen modalment però per a les roques del mateix tipus de gra més fi, aquesta classificació no és adequada. Una classificació basada en la química de la roca seria en principi l'opció adequada, però el principal problema és que aquestes roques no poden ser diferenciades d'algunes altres roques volcàniques
=== Roques kalsilítiques ===
Les roques kalsilítiques són [[Roca volcànica|roques volcàniques]] que presenten els següents minerals: el [[clinopiroxè]], la [[kalsilita]], la [[leucita]], la [[melilita]], l'[[olivina]] i la [[flogopita]]. Aquestes roques no poden ser anomenades com a [[Piroxenita|piroxenites]], ja que aquest és un terme exclusiu de les [[Roca plutònica|roques plutòniques]]. Les [[Mafurita|mafurites]] i les [[katungites]] (exemples de roques kalsilítiques), juntament amb les [[ugandites]] (classificades com a [[Leucitita|leucitites olivíniques]] per l'absència de [[kalsilita]]), constitueixen les [[sèries kamafugítiques de Sahama (1974)]].<ref name=":4">{{Ref-publicació|cognom=Sahama|nom=T.G.|article=Potassium-rich alkaline rocks|publicació=The Alkaline Rocks|url=|data=1974|editorial=H. Sorensen|pàgines=96-109}}</ref> Des del punt de vista del sistema de classificació de l'IUGS, la presència de melilita o leucita (o totes dues), indica que s'ha d'aplicar directament la classificació de les roques melilítiques o leucítiques. De totes maneres, la presència de kalsilita i leucita és considerada petrogenèticament rellevant, i és per això que el terme «kamafugita» és emprat per a aquestes roques amb consanguinitat (presència de tots dos minerals).<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=bergman|nom=steven|article=Classification of lamprophyres, lamproites, kimberlites, and the kalsilitic, melilitic, and leucitic rocks|publicació=Canadian …|llengua=en|url=http://www.academia.edu/27393760/Classification_of_lamprophyres_lamproites_kimberlites_and_the_kalsilitic_melilitic_and_leucitic_rocks}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.geol.lsu.edu/henry/Geology3041/lectures/02IgneousClassify/IUGS-IgneousClassFlowChart.htm|títol=Classification of Igneous Rocks - flow chart|consulta=2017-07-17|nom=Thum,|cognom=I.}}</ref>
Les roques kalsilítiques plutòniques de les províncies petrològiques d'Aldan i Baikal Nord, les quals no són kamafugítiques, poden ser diferenciades pel prefix ''kalsilita''- i, per tant, la synnyrita passa a ser la sienita kalsilítica i la yakutita passa a ser la piroxenita kalsilítica amb [[biotita]]. A la següent taula es poden observar exemples de roques kalsilítiques i la seva possible composició mineralògica:<ref>{{Ref-publicació|cognom=Kogarko|nom=L.N.|cognom2=Kononova|nom2=V.A.|cognom3=Orlova|nom3=M.P.|cognom4=Woolley|nom4=A.R.|article=Alkaline Rocks and Carbonatites of the World|publicació=Springer|url=|data=1995|editorial=Chapinan & Hall|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Kostyuk|nom=V.P.|article=Potassic alkaline magmatism of the Baikal-Stanovoy rift system|publicació=NAUKA|url=|data=1990|pàgines=239}}</ref>
{| class="wikitable"
|+
Línia 213:
* [[Diòpsid]] pobre en [[sodi]] i alumini (<1 d'Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub> i 4-6 de K<sub>2</sub>O en % de pes).
* [[Leucita]] i [[sanidina]] no [[Estequiometria|estequiomètriques]] riques en [[ferro]].
La presència de totes aquestes fases no és necessària per a classificar una roca com a lamproïta. Qualsevol mineral pot ser dominant, i això, juntament amb les altres espècies majoritàries és suficient per a determinar el nom [[Petrografia|petrogràfic]] de la roca.<ref name=":5" />▼
▲La presència de totes aquestes fases no és necessària per a classificar una roca com a lamproïta. Qualsevol mineral pot ser dominant
Les fases minerals possibles inclouen la [[priderita]], la [[wadeïta]], l'[[apatita]], la [[perovskita]], la [[magnesiocromita]], la magnesiocromita rica en [[titani]] i la [[magnetita titanífera]]. Menys freqüentment però també característiques són les següents fases: [[jeppeïta]], [[Armalcolita|armacolita]], [[shcherbakovita]], [[ilmenita]] i [[enstatita]]. La presencia dels següents minerals indica que la roca no és una lamproïta: [[plagiòclasi]] primària, [[Grup de la mel·lilita|melilita]], [[monticellita]], [[kalsilita]], [[nefelina]], [[feldespat alcalí]] sòdic, [[sodalita]], [[noseana]], [[haüyna]], [[melanita]], [[schorlomita]] o [[kimzeyita]].<ref name=":5" /> ▼
▲Les fases minerals possibles inclouen la [[priderita]], la [[wadeïta]], l'[[apatita]], la [[perovskita]], la [[magnesiocromita]], la magnesiocromita rica en [[titani]] i la [[magnetita titanífera]]. Menys freqüentment, però, també
Les lamproïtes presenten les següents característiques químiques:
Linha 268 ⟶ 269:
La subcomissió va considerar inapropiat de reinvestigar la nomenclatura i definició de les [[Kimberlita|kimberlites]] en detall, ja que havia estat àmpliament estudiada els últims temps per la majoria d'especialistes en kimberlites.<ref name=":7">{{Ref-llibre|cognom=Skinner|nom=E. Michael W.|cognom2=Clement|nom2=C. Roger|títol=Mineralogical classification of southern African kimberlites|url=https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/SP015p0129|llengua=en|editorial=American Geophysical Union (AGU)|pàgines=129–139|doi=10.1029/sp015p0129}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Dawson|nom=J. B.|títol=Kimberlites and Their Xenoliths|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=6HYoBgAAQBAJ&oi=fnd&pg=PT11&dq=Dawson,+J.B.,+1980.+Kimberlites+and+Their+Xenoliths.&ots=4pKFknh-dH&sig=HonWYQGqu-v12-_0VEHvb7ss7BE#v=onepage&q=Dawson,%20J.B.,%201980.%20Kimberlites%20and%20Their%20Xenoliths.&f=false|llengua=en|data=2012-12-06|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=9783642677427}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Clement|nom=C. R.|cognom2=Skinner|nom2=E. M. W.|cognom3=Smith|nom3=B. H. Scott|article=Kimberlite Redefined|publicació=The Journal of Geology|url=https://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/628851|volum=92|exemplar=2|data=1984-03-01|pàgines=223–228|doi=10.1086/628851|issn=0022-1376}}</ref><ref name=":8">{{Ref-llibre|cognom=Mitchell|nom=Roger H.|cognom2=Bergman|nom2=S. C.|títol=Petrology of Lamproites|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=_6Pwd2Ppu0YC&oi=fnd&pg=PA1&dq=Mitchell,+R.H.+&+Bergman,+S.C.,+1991.+Petrology+of+Lamproites.&ots=lRr-F-crdD&sig=vrBAGvyATLpZ6s2rzy4iHBDnDYU#v=onepage&q&f=false|llengua=en|data=1991|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=9780306435560}}</ref> De totes maneres, es va formular una definició clara per a les kimberlites que la separés de les [[Lamproïta|lamproïtes]] amb [[olivina]].
Les kimberlites es divideixen en dos grans grups: el grup I i el grup II.<ref name=":7" /><ref>{{Ref-publicació|cognom=Smith|nom=C. B.|cognom2=Gurney|nom2=J. J.|cognom3=Ebrahim|nom3=N.|cognom4=Skinner|nom4=E. M. W.|cognom5=Clement|nom5=C. R.|article=Geochemical character of Southern African Kimberlites: a new approach based on isotopic constraints|publicació=Transactions of the Geological Society of South Africa|llengua=en|url=http://inis.iaea.org/Search/search.aspx?orig_q=RN:18005364|volum=88|exemplar=2|data=1985|pàgines=267–280|issn=0371-7208}}</ref> Les kimberlites del grup I corresponen a les [[Roca tipus|roques tipus]] de [[Kimberley (Sud-àfrica)|Kimberley]] ([[Sud-àfrica]]), les quals s'anomenen formalment kimberlites basàltiques.<ref name=":9">{{Ref-publicació|cognom=Wagner|nom=P.A.|article=The evidence of the kimberlite pipes on the constitution of the outer part of the earth.|publicació=S. Af. Journ. Sci.,|url=|data=1928|pàgines=127}}</ref> Les kimberlites del grup II corresponen a les kimberlites [[Mica|micàcies]] o [[Lampròfir|lamprofíriques]].<ref name=":9" /> Els [[Petrologia|petròlegs]] estudiosos de les kimberlites conclouen que existeixen diferències significatives entre els dos grups
Les kimberlites del grup I són roques potàssiques ultrabàsiques riques en [[volàtils]] (predominantment [[Diòxid de carboni|CO<sub>2</sub>]]) que presenten una textura inequigranular com a resultat de la presència de macrocristalls d'entre 0,5 i 10 mm (generalment) i, en alguns casos, megacristalls d'entre 1 i 20 cm, que es troben dins d'una matriu fina. Els macrocristalls i megacristalls (alguns d'ells també xenocristalls) inclouen cristalls anhèdrics d'olivina, [[ilmenita]] [[Magnesi|magnèsica]], [[pirop]], [[diòpsid]] (en alguns casos subcàlcic), [[flogopita]], [[enstatita]] i [[cromita]] pobra en [[titani]].<ref name=":8" /> Els cristalls d'olivina són constituents característics i dominants en totes les kimberlites fraccionades. La matriu conté una segona generació d'olivina primària euhèdrica o subhèdrica que es troba juntament amb un o més dels següents minerals: [[Monticellita|monticel·lita]], flogopita, [[espinel·la]] (solució sòlida entre la [[Ulvöspinel·la|ulvoespinel·la]] magnèsica i la ulvoespinel·la magnesio-[[Crom|cròmica]]), [[apatita]], [[Carbonat|carbonats]] i [[Grup de la serpentina|serpentina]]. Moltes kimberlites presenten mica poiquilítica formada en un últim estadi; aquestes miques pertanyen a la sèrie entre la flogopita bàrica i la [[kinoshitalita]]. Els [[Sulfur|sulfurs]] de [[níquel]] i el [[rútil]] són minerals accessoris freqüents
[[Fitxer:Diamond - South Africa - Finsch Mine 2.jpg|miniatura|Kimberlita diamantífera]]
Els membres evolucionats del grup poden ser pobres en macrocristalls i poden estar compostos essencialment per una segona generació d'olivina, [[calcita]], serpentina i [[magnetita]], juntament amb flogopita, apatita i perovskita. És evident que les kimberlites són roques híbrides complexes en les quals el problema de distingir els constituents primaris dels [[Xenocristall|xenocristalls]] impedeix una definició simple.<ref name=":10">{{Ref-publicació|cognom=Schmid|nom=R.|article=Descriptive nomenclature and classification of pyroclastic deposits and fragments: Recommendations of the IUGS Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks|publicació=Geology|llengua=en|url=https://pubs.geoscienceworld.org/gsa/geology/article-abstract/9/1/41/195733|volum=9|exemplar=1|data=1981-01-01|doi=10.1130/0091-7613(1981)9<41:DNACOP>2.0.CO;2|issn=0091-7613}}</ref> La caracterització anterior intenta reconèixer que la composició i la mineralogia de les kimberlites no es deriva per complet d'un [[magma]] parental. Alguns estudis han demostrat que les kimberlites del grup I i les del grup II són, tant mineralògicament com petrològica, diferents entre si i formen part de diferents tipus de roques.<ref name=":10" />
El grup II de kimberlites ha estat estudiat de manera insuficient. Alguns autors suggereixen que no són roques kimberlítiques del tot i haurien d'anomenar-se orangeïtes en reconeixement al seu caràcter distintiu i a la seva presència només al sud d'[[Àfrica]].<ref name=":7" /> Prèviament aquestes roques s'anomenaren kimberlites micàcies, terme que uns anys més tard passà a orangita ([[sic]]). El grup II de kimberlites (o orangeïtes) pertany a un grup de roques ultrapotàssiques i peralcalines riques en volàtils (predominantment H<sub>2</sub>O), caracteritzades per flogopita, macrocristalls i microfenocristalls juntament amb masses de mica que varien en composició entre la flogopita i la [[tetraferriflogopita]]. Vegeu les kimberlites segons la seva composició mineralògica:<ref name=":3" />
| |||