Bé comú: diferència entre les revisions

 

== Aproximació social ==

=== Teoria d'elecció social ===

La [[Teoria d'elecció social]] estudia els sistemes de preses de decisions col·lectives. El [[teorema d'impossibilitat d'Arrow]], declara que cap mecanisme d'agregació de veus individuals pot transformar-les de manera consistent en una opinió col·lectiva.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Arrow|nom1=Kenneth|títol=Social Choice and Individual Values|data=1951|editorial=John Wiley & Sons|lloc=Nova York}}</ref> Per altra banda, el [[Teorema de Gibbard-Satterthwaite]] vol demostrar que els sistemes de votació no dictatorial són inevitablement subjectes a una manipulació estratègica dels resultats.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Gibbard|nom1=Allan|títol=Manipulation of voting schemes: A general result|publicació=Econometrica|data=1973|volum=41|exemplar=4|pàgines=587–601|doi=10.2307/1914083}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom1=Satterthwaite|nom1=Mark Allen|títol=Strategy-proofness and Arrow's conditions: Existence and correspondence theorems for voting procedures and social welfare functions|publicació=Journal of Economic Theory|data=1975|volum=10|exemplar=2|pàgines=187–217|doi=10.1016/0022-0531(75)90050-2}}</ref>

 

== Aproximació teològica ==

=== Catolicisme ===

Una de les referències més primerenques en literatura cristiana en referència al concepte de bé comú es troba en l'[[Epístola de Bernabé]]: "No visqueu enterament aïllats (...) i en comptes d'això busqueu el bé comú"<ref>''[http://www.earlychristianwritings.com/text/barnabas.html Epistle of Barnabas]{{Enllaç no actiu|data=juliol de 2017}}'', 4, 10.</ref> El concepte és molt present també a l'obra d'[[Agustí d'Hipona]] ''[[La ciutat de Déu]]''. En el llibre XIX, el locus principal d'Agustí d'Hipona es basa en la qüestió: és la bona vida social? En altres paraules, és el benestar humà trobat en la bondat de tota la societat, en el bé comú?<ref>Capítols 5-17 del XIX llibre de ''[[La ciutat de Déu]]''</ref>