Campanya de la Vall del Milo: diferència entre les revisions

==Luita contra Samori a la Vall del Milo==

===Preparatius===

Després de la conquesta de [[Kaarta]] i sufocada la revolta del [[Baninko]] a [[Imperi Bambara|Ségou]], el tinent coronel Archinard es va girar contra Samori que en els darrers mesos havia desplegat gran activitat. Aprofitant la guerra de França amb els [[tuculors]] l'almamy va reorganitzar el seu exèrcit i va aconseguir fusells de tir ràpid (proveïts pels anglesos de [[Sierra Leone]]). Durant la conquesta francesa de [[Nioro]], Samori va estar a la vora del Níger esperant intervenir si els francesos eren derrotats. El gener de 1891 una partida de sofes dirigida per Bilali, lloctinent de Samori, va saquejar Kokounia i va assaltar Douladougou, al [[Tamisso]]; però enfrontat a la missió que dirigia aleshores el capità Brosselard-Faidherbe, Bilali va haver de creuar el [[riu Lolo]] (límit de les possessions franceses) i retornar al seu territori.

 

 

===Conquesta de Kankan===

El 30 de març la columna va travessar el [[Tankisso]] en piragües. Samori no en sabia res. Els francesos van remuntar el Níger fins a Niantoukoro on van travessar el riu i van penetrar al [[Baté]], ja en territori enemic baixant per la riba esquerra del [[riu Milo|Milo]] par Dialibacoro, Fodécaria, Nafadié i Diangana, sent arreu ben rebuts per les poblacions. Al assabentar-se l'almamy va enviar ràpidament al seu fill Saranké-Mory cap a [[Kankan]]; ell mateix, temerós d'anar massa lluny, va passar a [[Dabadougou]] (al sud-est de Kankan), per després retrocedir fins a Dianamaréya, cremant totes les poblacions que va trobar i obligant als habitants a seguir-lo.

 

 

===Cercle de Kankan===

 

El 13 d'abril Archinard va retornar a Siguiri; a Nafadié va deixar un grup de tiradors per preservar del pillatge a les localitats veïnes; à Fodécaria, al saber que una banda de sofes havia atacat Koila, va enviar al capità Klobb amb els spahis i dues companyies; quan aquest es va acostar els sofes van fugir. Samori hauria donat ordres als seus caps de saquejar les poblacions del Baté que no li havien estat lleials, mentre ell restava segur a [[Sanankoro]].

 

===Combats a la zona de Kankan===

El 20 d'abril el tinent-coronel Archinard va creuar el Níger a Baladougou i, el mateix dia, va arribar a Siguiri on es va aturar per aprovisionar per la hivernada a les guarnicions de Kankan, Kouroussa i Siguiri. La posició de Niagasola havia estat suprimida, i tots els vehicules disponibles es van posar en camí per portar queviures i municions a Siguiri; la 7ª companyia va sortir cap a Kankan, escortant un convoi de piragües plenes de queviures; la secció de 65 mm esdevinguda inútil, fou enviada a [[Kita]]; els spahis de Laperrine s'encarregarien de vigilar el Niger cap a Sansando; alguns amb el tinent Compagnon, van anar a Dinguiray.

 

 

===Operacions a Oulada, Baleya i Sankaran===

Totes les iniciatives de Samori quedaven aturades de Kouroussa a Kankan fins a Siguiri i necessitant provisions per les seves tropes, Samori va llençar als soldats cap al sud fixant com a objectius l'[[Oulada]] i [[Baleya]] on la posició de [[Banko]] havia estat suprimida; esperava no haver d'enfrontar als francesos; a més podia comptar amb el suport del cap Soriba, retirat al [[Futa Djalon]], i en les bandes del seu lloctinent Bilali que operaven als límits de Futa Djalon feia tres anys; aquestes bandes estaven formades per malcontents que després de la caiguda d'Ahmadou Tall miraven al [[Dinguiray]] com la seva propietat; Bilali de fet aspirava a dominar aquesta província.

 

 

==Conquesta de Dinguiray==

A la caiguda de Nioro, [[Dinguiray]] va esdevenir un estat independent; Archinard va considerar necessari regular la situació d'aquest territori tuculor on regnava Aguibou. Per això, a finals d'abril, va cridar al rei a Kita i li va enviar una escorta de spahis manada pel tinent Compagnon. Aguibou va arribar a Kita a mitjan maig. Allí el rei tuculor va reconèixer els seus errors passats, va reclamar la seva fidelitat a França i va acceptar signar l'acte per la qual reconeixia a Dinguiray com a territori francès. Aguibou va restar al front de la província sota control d'un resident francès que fou el tinent Maritz; aquest va rebre instruccions de prendre possessió del país i controlar l'Oulada i Baleya a més de vigilar les relacions de Samory amb [[Futa Djalon]]. Després d'això Archinard va retornar a Kayes. Alli va deixar el govern interí al comandant de batalló Herbin i els primers mesos de juliol va embarcar cap a França

A Dinguiray el tinent Maritz va fer conèixer la seva presència fen recórrer el país per 15 tiradors i un centenar de guerrers d'Aguibou. Durant l'absència d'aquest, els caps sofes Bilali i Soriba van envair l'Oulada; el darrer fou sorprès a Banko el 28 de juny, i es va salvar després d'una feble resistència arribant al Futa Djalon. El juliol el tinent Maritz fou advertit que s'havien produït nous pillatges al sud de Baleya; va anar al lloc i va trobar als ''sofes'' a Bissikrima, a la vora del [[Tankisso]], i el va derrotar, marxant després a Toumania on va entrar, sent ben rebut per la població. Al mes següent va ocupar Samba-Gounian, matant a uns 30 ''sofes'' i va cremar la població; finalment els seguidors de Samori van abandonar l'Oulada i Baleya; els francesos van establir una petita posició militar a [[Didi]], al [[Bouré]], i en endavant la regió ja no fou teatre de més activitat bèl·lica.

 

== Referències ==

[[Categoria:Història militar de Mali]]

[[Categoria:Història de Guinea]]