Edat mitjana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Enllaços |
||
Línia 33:
Una de les conseqüències de la crisi permanent del baix imperi fou una mutació de l'escala de valors. L'individu romà havia experimentat una contínua incertesa. S'estén una nova religió, la cristiana, que, com la resta de religions soteriològiques (mitraisme, cultes osiríacs…), proposava una autèntica praxi quotidiana centrada en la salvació i la vida eterna. Aquesta nova religió, el cristianisme, tingué també una dimensió política. Per exemple, els conversos es feien objectors i es negaven a agafar les armes alhora que renunciaven a la religió de l'imperi (culte a l'emperador, culte al ''genius'' de Roma). Les autoritats anaren reaccionant a l'expansió del [[cristianisme]]: primer van perseguir-lo, després van tolerar-lo. El [[313]], [[Constantí I el Gran]], per l'[[Edicte de Milà]], el legalitzà, i es convertí en l'àrbitre del conjunt dels bisbes. El [[392]], [[Teodosi I el gran|l'emperador Teodosi]] el declarà la religió oficial de l'imperi.<ref>Vidal, Gore. ''Julià l'Apòstat''. Barcelona. Edicions 62, 2002. Rigorosa ficció històrica sobre l'enfonsament del món pagà.</ref>
Lentament, durant el [[Baix Imperi Romà]], l'[[Església Catòlica Romana]] es transformà en un aparell d'estat. Aprofitant el prestigi i les comunicacions centralitzades de l'antic [[Imperi Romà
=== Invasions germàniques ===
Línia 155:
==== La manca d'una estructura comercial i urbana ====
El retorn a l'estructura comercial i urbana de l'[[Imperi Romà
Els intercanvis comercials, entre els segles VI a X, disminuïren a Occident i a les terres interiors fou estrany l'ús de monedes en les transaccions mercantils. Les grans explotacions agràries orientaven la producció al consum propi i, si hi havia excedents, acostumaven a ser adquirits pels pagesos de la zona que anaven al nucli de l'explotació (''villa'') a bescanviar productes. La manca d'un poder públic ben organitzat i que mantingués les infraestructures viàries produí que el comerç només es pogués realitzar de manera fluvial o marítima. A més a més, el bandidatge féu que només un comerç d'articles molt cotitzats justifiqués l'organització i el manteniment de transports a llarga distància. En conseqüència, a l'interior d'Occident, només subsistiren els mercats d'aquelles ciutats que eren seu de rics compradors (reis, comtes, bisbes) o les que eren centres de redistribució d'una ruta comercial de productes d'alt interès, com fou el cas de la [[sal comuna|sal]].
| |||