Viquipèdia

Edat mitjana: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{història universal}}
L''''Edatedat Mitjanamitjana''' o '''edat medieval''' és el període intermedi de la [[història d'Europa]] enmig de l'[[edat antiga|Edat Antiga]] i l'[[edat moderna|Edat Moderna]]. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al {{segle|V|s}} amb la [[caiguda de l'Imperi Romà d'Occident]], l'any [[476]], i el final al {{segle|XV|s}} amb la [[caiguda de Constantinoble]], el [[1453]], o bé amb l'inici de la [[colonització europea d'Amèrica]] l'any [[1492]]. El nom va ser posat pels humanistes del [[Renaixement]] com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
 
Actualment, els historiadors del període prefereixen [[tesi de la continuïtat|matisar aquesta ruptura]] entre l'[[edat antiga|Edat Antiga]] i l'Edatedat Mitjana, de manera que entre els segles [[segle III|III]] i {{Romanes|VIII}} se sol parlar d'[[antiguitat tardana|Antiguitat Tardana]], que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'àmbit econòmic, per la substitució del [[Esclavitud#L'esclavatge a la Roma i Grècia clàssiques|sistema esclavista]] pel [[feudalisme]]; en l'àmbit social, per la desaparició del concepte de [[ciutadania romana]] i la consolidació dels [[estaments]] medievals; en l'àmbit polític, per la descomposició de les estructures centralitzades de l'imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en l'àmbit ideològic i cultural, per l'absorció i substitució de la [[cultura clàssica]] per les [[teocentrisme|teocèntriques]] cultures [[crist]]ianes o [[islam|islàmica]] (cadascuna en el seu espai).<ref>Anderson, Perry. ''Transiciones de la Antigüedad al Feudalismo''. Madrid: Siglo XXI. 1979. {{ISBN|84-323-0355-0}}</ref>
 
L'Edatedat Mitjanamitjana s'acostuma a dividir en dos grans períodes: [[alta edat mitjana|Alta Edat Mitjana]] ({{segle|V|s}} a {{segle|X|s}}, sense una clara diferenciació amb l'[[antiguitat tardana|Antiguitat Tardana]]); i [[baixa edat mitjana|Baixa Edat Mitjana]] ({{segle|XI|s}} a {{segle|XV|s}}), que al seu torn pot dividir-se en un període de plenitud, la [[plena edat mitjana|Plena Edat Mitjana]] (segle XI a {{segle|XIII|s}}), i els dos últims segles ([[edat mitjana tardana|Edat Mitjana Tardana]]) que van presenciar la crisi de l'Edatedat Mitjanamitjana ({{segle|XIV|s}} i XV).
 
L'[[alta edat mitjana|Alta Edat Mitjana]] es caracteritzà per la ruralització i la davallada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'[[Imperi Romà d'Orient]] allargà l'ensulsiada de l'[[Imperi Romà d'Occident]] mentre l'[[islam]] s'estengué fins a [[Hispània]]. Entre els segles VIII i X, l'Europa [[cristianisme|cristiana]] consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de ''[[feudalisme]]'', marcat per la feblesa del poder monàrquic, amb una autoritat mediatitzada per la [[noblesa]] i el [[clergat]]; l'[[autarquia]] econòmica, l'existència d'una complexa xarxa de relacions socials i vincles feudals (de [[vassallatge]] quan la relació era entre dues persones lliures, l'una actuant com a senyor i l'altra de [[vassall]]; o de servitud, quan era entre una persona lliure que actuava de senyor i una altra que renunciava a la seva llibertat: el [[serf]]); i una societat [[teocràcia|teocràtica]], en què la idea de [[Déu]] omplí tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el [[llatí]] com a llengua de cultura i d'intercanvi.
 
La [[baixa edat mitjana|Baixa Edat Mitjana]] es caracteritzà, a partir del segle XI, per un canvi de tendència: l'agricultura de l'Occident europeu començà a generar excedents comercialitzables i es produí un desenvolupament de les [[ciutat]]s impulsat per una intensa activitat comercial. El període d'expansió econòmica fou bruscament interromput a mitjan {{segle|XIV|s}}: fou el principi del trencament de les estructures econòmiques i socials del sistema senyorial imperant i l'inici de molts dels trets bàsics de l'[[edat moderna|Edat Moderna]] europea.
 
En aquest llarg període de mil anys, hi hagué fets i processos molt diferents, diferenciats temporalment i geogràfica, que responien tant a influències mútues amb altres civilitzacions i territoris com a dinàmiques internes. Algunes en tingueren una gran projecció cap al futur i foren les bases de l'expansió europea posterior i del desenvolupament d'una incipient vida urbana i una [[burgesia]] que, amb el temps, desenvoluparien el [[capitalisme]].<ref name="Hilton">Hilton, Rodney (ed., artículos de Maurice Dobb, Karl Polanyi, R. H. Tawney, Paul Sweezy, Kohachiro Takahashi, Christopher Hill, Georges Lefebvre, Giuliano Procacci, Eric Hobsbawm y John Merrington). ''La transición del feudalismo al capitalismo''. Barcelona: Crítica. 1977 {{ISBN|84-7423-017-9}}. </ref> També sorgiren formes polítiques noves: el [[califat]] islàmic, els poders universals de la cristiandat llatina ([[pontificat]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi]]), l'[[Imperi Romà d'Orient]] i els regnes [[eslaus]] integrats en la [[cristiandat oriental]]; i en menor escala, tota mena de [[Ciutat estat|ciutats Estat]], des de les petites [[ciutat imperial lliure|ciutats imperials lliures]] fins a repúbliques italianes que van mantenir imperis marítims ([[República de Venècia]]); i les monarquies feudals que, transformades en un model de [[monarquia autoritària]], prefiguren l'[[Estat]] modern.
Línia 15:
 
== Demografia ==
[[Fitxer:Diapositiva1.GIF|miniatura|Evolució demogràfica europea durant la transició cap al feudalisme i de l'Edatedat Mitjanamitjana. Les dades, en milions d'habitants, són de Bernard H. Slicher Van Bath<ref>Bernard H. Slicher Van Bath. ''The agricultural history of Western Europe, 500- 1850'', London, 1963.</ref>]]
Fins a la [[Revolució Industrial]], la població europea visqué en un precari equilibri amb els recursos alimentaris; així, qualsevol augment [[demografia|demogràfic]] que no es correspongués amb un increment de les possibilitats agràries derivava en una vulnerable davant de qualsevol atac [[epidèmia|epidèmic]]. Això fou una constant durant l'Edatedat Mitjanamitjana, a excepció del període que va del segle XI al XIII, durant el qual s'assistí a una expansió demogràfica sostinguda. L'augment de població a partir de l'any 1000 fou afavorit per un cert interès dels senyors a concedir terres per conrear, de manera que s'augmentessin les seves rendes, i a la tala dels boscos que comportà la rompuda de noves terres, i per tant de la producció agrícola. Altres factors que possibilitaren l'augment demogràfic foren la millora climàtica, que gràcies a una pluviometria favorable, féu més abundoses les collites, l'atur de les grans migracions que havien assolat [[Europa]] (germànics, [[magiar]]s, [[normand]]s, etc.) i les institucions de [[Pau i Treva de Déu]], que a la llarga contribuïren a la disminució de la mortalitat.
[[Fitxer:Monastery of Sant Pere de Rodes - Catalonia - Spain.jpg|miniatura|esquerra|[[Monestir de Sant Pere de Rodes]]. Després de l'Imperi de [[Carlemany]], la cort no és ja el centre cultural. La ciència, l'art i la literatura procedeixen dels monestirs. Són unitats, bàsicament autàrquiques, concentrades en si mateixes, i d'àmbit rural. Tanmateix, els monjos foren els primers que ensenyaren a l'Occident a treballar metòdicament.<ref>[[Arnold Hauser|Hauser, Arnold]]. ''Historia social de la literatura y del arte''. (Volum I). Barcelona: editorial Labor. 1983. Pàgina 215.</ref>]]
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana»