|
:''Article principal: [[Història d'Egipte]]''
[[Fitxer:Nil.jpg|miniatura|esquerra|El [[nil|riu Nil]] a Egipte]]
Hi ha proves de presència humana a la vall del Nil des del [[paleolític]] com ara artefactes i [[petròglif]]s a les vores del Nil i als oasis del desert. El 10000 aC, una cultura de [[societat caçadora-recol·lectora|caçadors-recol·lectors]] i [[pescador]]s reemplaçaren una cultura anterior que molia grans. Els canvis climàtics o l'excés en l'ús de les àrees pastorals dessecaren les àrees verdes, formant el [[Sàhara]]. Les tribus antigues començaren a emigrar al [[nil|riu Nil]] on desenvoluparen una [[sistema econòmic|economia]] [[agricultura|agrícola]] i una [[societat]] més centralitzada.<ref>Midant-Reynes, Béatrix. ''The Prehistory of Egypt: From the First Egyptians to the First Kings''. Oxford: Blackwell Publishers.</ref>
Al voltant del 6000 aC, ja havien aparegut a la vall del Nil l'agricultura organitzada i la construcció d'edificis de gran magnitud. Durant el [[neolític]], diverses cultures predinàstiques s'hi desenvoluparen de manera independent a l'[[Alt i Baix Egipte]]. La [[cultura badariana]] i els successors de [[Naqada]] són considerats els precursors de la [[Antic Egipte|civilització dinàstica egípcia]]. Tot i que s'havien format altres comunitats al nord que coexistien amb les comunitats de l'Alt Egipte, romangueren culturalment separats, però units per mitjà del [[comerç]]. L'evidència més antiga dels [[jeroglífic]]s egipcis aparegué durant el període predinàstic a [[Naqada]], a prop del 3200 aC.<ref>Bard, Kathryn A. Ian Shaw, ed. ''The Oxford Illustrated History of Ancient Egypt''. Oxford: Oxford University Press, 2000. p. 69.</ref>
Es formà un regne unificat a prop del 3150 aC pel rei [[Narmer|Menes]], inaugurant una sèrie de dinasties egípcies que governaren Egipte per tres mil·lennis. A partir de llavors, els egipcis es referien al seu país unificat com a ''tawy'', que vol dir "dues terres" i després com a ''kemet'', la "terra negra" en referència als dipòsits de terra fèrtil negra del riu Nil. La [[Antic Egipte|cultura egípcia]] florí durant aquest període, única en la seva [[llista de personatges de la mitologia egípcia|religió]], l'art, la [[egipci|llengua]] i els seus costums. Les primeres dues dinasties de l'Egipte unificat prepararen el període del [[Regne Antic d'Egipte|Regne Antic]], c. 2700 al 2200 aC, conegut per les seves piràmides, sobretot la [[piràmide esglaonada de Djoser|piràmide de Djoser]] de la tercera dinastia i les [[piràmides de Gizeh]] de la quarta dinastia.
[[Fitxer:SphinxGiza.jpg|miniatura|esquerra|L'Esfinx de Gaza i les Piràmides, construïdes durant el període del [[Regne Antic d'Egipte|Regne Antic]]]]
El Primer Període Intermedi d'Egipte començà en un temps d'agitació política. Les abundants inundacions del Nil i l'estabilització del govern, tanmateix, permeteren la prosperitat del país durant el [[Regne Mitjà d'Egipte|Regne Mitjà]] c. 2040 aC en què destacà el regnat del [[faraó]] [[Amenemhet III]]. Un segon període de desunió, conegut com el Segon Període Intermedi, fou herald de la primera dinastia estrangera, del poble semita dels [[hikses|hiskses]]. Els invasors hikses prengueren la major part del Baix Egipte a prop del 1650 aC i fundaren una nova capital a [[Avaris]]. Foren fets fora per una força de l'Alt Egipte encapçalada per [[Amosis|Amosis I]] que fundà la 18a dinastia i mogué la capital de [[Memfis]] a [[Tebes (Egipte)|Tebes]].
El Nou Regne (c.1550−1070 aC) començà amb la 18a dinastia la qual protagonitzà l'Egipte com a potència i que estengué l'imperi fins a [[Jebel Barkal]] a [[Núbia]] i incloïa diverses regions del [[Est|Llevant]] a l'est. Aquest període és famós pels faraons [[Hatxepsut|Hatshepsut]], [[Tuthmosis III]], [[Akhenaton]] i la seva esposa [[Nefertiti]], [[Tutankamon]] i [[Ramsès II]]. Les primeres expressions [[monoteisme|monoteistes]] sorgiren en aquest període en l'[[atenisme]]. Els contactes freqüents amb altres nacions portaren noves idees al [[Imperi Nou d'Egipte|Nou Regne]]. El país fou envaït posteriorment pels [[líbia|libis]], [[nubis]] i [[assiris]], però els egipcis els feren fora i prengueren de bell nou el control del seu país.
[[Fitxer:Kairo Hanging Church BW 1.jpg|miniatura|upright|[[Església Penjant]] del [[El Caire|Caire, segles III i IV dC,]]]]
La 30a dinastia fou l'última dinastia nadiua a governar durant el període faraònic; Egipte caigué en mans dels [[Imperi Persa|perses]] el 343 aC, amb la derrota de l'últim faraó nadiu, [[Nectabeu II]]. Després Egipte passà a mans dels [[període hel·lenístic d'Egipte|grecs]] i després dels [[Imperi Romà|romans]]. Així començà un període de dominació estrangera de més de dos mil anys.
Abans que Egipte es convertís en part de l'[[Imperi Romà d'Orient]], el [[cristianisme]] hi havia estat portat per [[Marc (evangelista)|Sant Marc]] l'evangelista, el primer segle dC.<ref>{{ref-llibre|cognom=Meinardus |nom=Otto Friedrich August |títol=Two thousand years of Coptic Christianity |url=http://books.google.cat/books?id=e8CINdFfTTYC&pg=PA28&dq=Mark+the+Evangelist&hl=ca&ei=uuebTePyIsnA8QPgupnkBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDUQ6AEwAg#v=onepage&q=Mark%20the%20Evangelist&f=false |llengua=anglès |editorial=American Univ in Cairo Press |data=2002 |pàgines=p.28 |isbn=9774247574 }}</ref> El regne de [[Dioclecià]] marcà la transició de l'Imperi Romà a l'[[Imperi Romà d'Orient]] a Egipte, acompanyat d'un gran nombre de cristians egipcis. El Nou Testament ja havia estat traduït a l'egipci. Després del [[Concili de Calcedònia]] el 451 dC, s'establí fermament l'[[Església Ortodoxa Copta|Església Copta Egípcia]].<ref>Kamil, Jill. ''Coptic Egypt: History and Guide''. Cairo: American University in Cairo, 1997. p. 39</ref>
== Vegeu també ==
* [[Antic Egipte]]
* [[Història de l'antic Egipte]] (3000 aC - 332 aC)
* [[Egipte (fill de Belos)|Egipte (mitologia)]]
* [[Període predinàstic d'Egipte|Egipte Predinàstic]]
| 