|
| monuments = [[Piràmide de Kheops]], [[Vaixell de Kheops]]
}}
'''Kheops''', '''Keops''' o '''Queops''', fou un faraó de la [[dinastia IV]] de l'[[antic Egipte]] que va governar des del 2490 fins al 2470 aC, és a dir, uns 23 anys. El seu nom d'Horus fou '''Medied''' (o '''Mediu''' o '''Metheru'''), el seu nom Nebti fou '''Khufu''' o '''Mediunebti'''; el seu nom d'Horus d'or fou '''Bikuinebu'''; el seu nom Nesut-biti fou '''Nesutbitimediu'''; el seu nom de Sa Ra (nom de naixença) fou '''Knumkhufu''' o '''Khufu''' que vol dir 'Protegit pel déu Knum' (el déu [[Knum]] era un dels déus de la triada divina del sud, el déu del riu Nil, l'ànima de l'agricultura i el comerç dels egipcis). [[Manethó]] l'anomena '''''Sufis''''' i [[Heròdot]] '''''Queops'''''. Altres transcripcions del seu nom són: '''Khemmis''', '''Khufuei''', '''Khufui''', '''Khnemkhufu''', '''Khufuef''', '''Khuifui''', '''Medkhedu''', '''Medkhu''', '''Medidu''', '''Mediu''', '''Saofis (I)''', '''Saurid''', '''Souphis''', '''Suphis''', '''Surid''' i '''Cheops'''.
Va succeir el seu pare [[Snefru]], probablement sent bastant jove, quan comptava poc més de 20 anys. La seva mare fou la reina Hetepheres I. Es va casar almenys amb Meritates I (Merei-it-es), amb Henutsen, i amb una altra princesa de la qual no se sap el nom, potser d'origen libi. Va tenir diversos fills: Kauab o Kawab (possiblement, de la reina principal Meritates i que seria l'hereu designat, però que segurament va morir abans que Khufu); Djedefhor (probablement, fill també de Meritates); Baefra o Baufre (probable fill de Meritates); Djedefra o [[Djedefre]] o Radjedef (fill segurament de la reina secundària d'origen libi, de la qual es desconeix el nom); Khafre ([[Khefren]] (fill de la reina secundària Henutsen); Henutsen (II); Hetepheres (II); Horbaef; Babaef; Khufukaf (I); Meresankh (II); Meritiotes (II); Minkhaf; i Nefertiabet.
El seu nom també apareix a l'estatueta del faraó trobada a [[Abidos]] i en gerres al temple d'Horus a [[Nekhen]]. A l'est de la piràmide de la reina Henutsen, al costat de la principal, s'ha trobat una estela que esmenta que Khufu va fundar un temple dedicat a [[Isis]] al costat de l'esfinx.
Manethó diu que el rei va escriure un llibre sagrat del qual va obtenir una còpia, però que va tancar temples i no va ser respectuós amb la religió. Heròdot, que va escriure la seva historia vers el 450 aC, el descriu com un dèspota que va arruïnar el país, va tancar els temples i va prohibir als seus súbdits oferir sacrificis i els va obligar tots a treballar per a ell; Heròdot afegeix que el rei fou odiat pels egipcis. Una història d'Heròdot és que va enviar les seves filles als bordells per recaptar fons per a la piràmide i que les noies demanaven, a més a més, a cada client una pedra per poder-se fer una piràmide per a elles, però aquestes històries són invencions posteriors, sense cap fonament, si bé les piràmides més petites van ser probablement per a les seves dones/germanes i el rei tenia almenys tres filles. El papir de Westcar també descriu Khufu com a cruel però amable amb els seus inferiors, interessat per la naturalesa humana i amb inquietuds pel que fa a la màgia; el papir esmenta que va cridar a un mag de 110 anys que menjava 500 pans amb carn i bevia 100 gerres de cervesa cada dia; el papir fou escrit durant la dinastia XVIII, però se suposa que està basat en un d'anterior de la dinastia XII; una història del papir, anomenada ''Kheops i els mags'', explica que un mag anomenat ''Djedi'' tenia fama de poder ressuscitar els morts; Khufu el va cridar perquè volia veure una demostració i va ordenar matar un presoner perquè el mag el tornés a la vida; Djedi va objectar i el rei va accedir a no matar el pres, i el mag aleshores va demostrar les seves habilitats amb un ànec.
Sembla que aquestes llegendes vénen derivades de la feina a les piràmides que, especialment els grecs, només podien concebre fruit del treball forçat o del dels esclaus, però Snefru, el pare de Khufu, va bastir més piràmides (unes tres) i fou recordat com un sobirà amable i proper al poble.
|
