Musèon d'Alexandria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais durs
m Minúscula
Línia 4:
 
== Historia i funcions ==
El Museion, institució fundada, per Ptolemeu I Sòter (c. 367 aC - c. 283 aC) o per Ptolemeu II Filadelf (309-246 aC),<ref name=dreams/> i que va romandre sota el patrocini de la [[Dinastiadinastia ptolemaica]], fou edificat en connotació a una assemblea reunida sota la protecció de les [[Muses]], en record als llocs sagrats —altars en el seu honor o fins i tot petits edificis anomenats ‘museus’—.<ref>Escolar, 2001, pàg. 71</ref> Així, dins del seu palau a Alexandria van edificar un conjunt d'instal·lacions, on desitjaven allotjar i mantenir als millors erudits de la seva època.<ref>Escolar, 2001, pàg. 72</ref> Per tant, no era un edifici consagrat a aquestes divinitats, sinó diversos, amb diferents finalitats. Comptava amb diverses dependències al servei dels erudits i savis; sales de conferències, laboratoris i observatoris, a més de la zona d'allotjament i menjador. Però destacava sobre totes elles la seva biblioteca, que ha arribat a conèixer-se com la «gran Biblioteca d'Alexandria». El Museion podia complir una funció instructiva, però també propagandística i com a reacció cultural dels grecs davant d'una cultura que sempre van considerar superior; però es desconeix com era la seva estructura, el seu emplaçament exacte, les obligacions impartides als seus hostes o les seves fonts exactes de finançament. Tot i que no tenia una col·lecció d'escultures i pintures presentades com a obres d'art, sí tenia una sala dedicada a l'estudi de l'anatomia i una instal·lació per a observacions astronòmiques. Més que un simple museu en el sentit que s'ha desenvolupat des del [[Renaixement]], va ser una institució que va reunir alguns dels millors erudits del món hel·lenístic.
[[Fitxer:Ancientlibraryalex.jpg|miniatura|esquerra|L'antiga Biblioteca d'Alexandria, part del Museion]]
Al principi era el Museu, i no la biblioteca, la dependència més important i el principal imant per a científics i literats, tot i la idea molt estesa de ser a l'inrevés.{{harvnp|Sagan|1982}} Així [[Hèrondes]] i [[Estrabó]] citen només el Museion, el que fa suposar a escriptors com [[Hipòlit]]<ref>Escolar, 2001, pàg. 80</ref> que la segona era una dependència més del primer. En un moment donat hi van viure més de 1.000 erudits. Els membres del personal i els acadèmics eren assalariats i no pagaven impostos. També tenien els àpats gratuïts, l'allotjament i servents. El Mouseion era administrat per un sacerdot anomenat pel faraó. Els erudits van realitzar investigacions científiques, van publicar, van donar conferències i recol·lectar tanta literatura com va ser possible del món conegut. A més de les obres gregues, es van traduir textos estrangers de les llengües assíria, persa, jueva, índia i altres fonts. Les versions editades del cànon literari grec que coneixem avui, d'[[Homer]] i [[Hesíode]] en endavant, existeixen en edicions que van ser confrontades i corregides pels erudits reunits al Mouseion d'Alexandria.<ref name="DW">{{ref-web|url= http://www.dailywriting.net/Mouseion.htm|títol=Mouseion|website=www.dailywriting.net}}</ref>