|
| construit = XIII
}}
Els '''banys àrabs de Girona''' són uns [[banys àrabs]] del municipi de [[Girona]] declarats [[bé cultural d'interès nacional]].<ref name="patmapa">{{ref-web|url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=131|títol=Banys àrabs de Girona|obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|consulta=28 febrer 2015|editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> Es troben en un edifici d'estil [[Art romànic|romànic]] tardà construït el [[1194]], imitant l'estructura dels banys musulmans nord-africans.
== Descripció ==
Els anomenats banys àrabs són en realitat uns banys públics d'època romànica, que segueixen els models de les [[termes romanes]], dels banys musulmans i dels [[Micvé|micvés]] jueus, tradició que fou recuperada a partir del segle XI amb el desenvolupament de les ciutats. L'edifici s'inspira en la tipologia dels banys nord-africans, però els seus elements arquitectònics són plenament romànics: [[Arc de mig punt|arcs de mig puntt]], [[Volta de canó|voltes de canó]], [[capitells corintis]] estilitzats a la manera del segle XIII, etc.<ref name="patmapa"/>
É
És remarcable el templet octogonal amb vuit esveltes columnes i estructura mixta de canó i trompa cònica, així com la llanterna exterior i les alcoves del caldarium.<ref name="patmapa"/> Entre els anys 1980-1985 i 1989-1998 s'han efectuat diverses obres de restauració i adeqüació de l'edifici.<ref name="patmapa"/>
===Capitellsmonitells===
Hi ha [[Capitell|capitells]]hamonitells esculturats a les vuit columnes de la sala freda i de la llanterna. Els de les sales calentes han estat excessivament restaurats.<ref name="patmapa"/> Els capitells de la piscina octogonal tenen forma rectangular i descansen damunt un astràgal cilíndric i voluminós. Els temes que s'hi troben són, fonamentalment, decoracions vegetals a base de fulles superposades als angles que experimenten nombroses variacions, per exemple, la inclusió de fulles penjant. La tècnica de tots ells és molt semblant i consisteix a desbastar llur massa general i després ornar-los amb regates paral·leles.<ref name="patmapa"/>
Estilísticament reprodueixen esquemes romànics en un moment en què aquests ja no es feien. Això es palesa encara més en els capitells de la llanterna, en els quals s'expressen formes i composicions derivades de les dels capitells interiors però amb menor destresa. Tot i que no es poden establir vincles de taller directes, cal esmentar l'estreta relació formal i iconogràfica de les àguiles que es troben als banys àrabs amb les que apareixen a un capitell del [[Museu d'art de Girona]] i en un altre del claustre de [[Sant Pere de Galligants|Sant Pere de Galligans]].<ref name="patmapa"/>
== Història ==
els banys arabs es van fer per juli cesar al segle vlll
Els banys àrabs de Girona són en realitat una construcció romànica del {{segle|XII|s}}, refeta posteriorment al segle XIII. La primera notícia documental d'aquests banys correspon al 1194, data en què el rei [[Alfons el Cast]] cedí les rendes d'aquest edifici a la seu gironina. Arran del [[Setge de Girona (1285)|setge de 1285]] foren enderrocats, de forma que el 1294 [[Jaume el Just|Jaume II]] en féu donació a Ramon de Toilà perquè els reconstruís.<ref name="patmapa"/>
Probablement al segle XVI deixaren de funcionar, i el 1618 foren adquirits per les monges caputxines per tal d'instal·lar-hi el seu convent. A partir de 1929 se n'inicià la restauració, en la qual intervingueren els arquitectes [[Rafael Masó i Valentí|Rafael Masó]] i [[Emili Blanch i Roig|Emili Blanch]].<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=131 | títol=Banys àrabs de Girona | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya | consulta=28 febrer 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
==Galeria d'imatges==
| 