Borís Berezovski: diferència entre les revisions

Berezovski va enriquir-se durant els [[Dècada del 1990|anys 90]], formant part d'una nova classe d'[[Oligarquia|oligarques]] i magnats que van accedir al control d'empreses estatals [[Unió Soviètica|soviètiques]] durant el seu procés de [[privatització]]. Així, va crear crear el primer concessionàri privat d'automòbils de Rússia, gràcies la seva posició provilegiada a l'empresa [[AutoVAZ]]. També controlà les finances d'[[Aeroflot]], la petroliera [[Sibneft]] i fou el major accionista de canal [[Pervi Kanal|ORT]], des d'on va donar suport a [[Borís Ieltsin]] durant la campaya de les [[Eleccions presidencials de Rússia (1996)|eleccions presidencials del 1996]]. Essent percebut aquells anys com el poder ''a l'ombra'' del [[Kremlin]],<ref name="forbes">{{ref-publicació |títol=Godfather of the Kremlin? |publicació=[[Forbes]] |data=30 desembre 1996 |url=https://www.forbes.com/forbes/1996/1230/5815090a.html |consulta=15 abril 2020 |llengua=anglès}}</ref> fou l'avalador de l'operació per situar a la presidència el que després seria el seu gran enemic, l'ex-membre de la [[KGB]] [[Vladimir Putin]].<ref>{{ref-web |cognom=Ferri |nom=Llibert |url=https://www.ara.cat/internacional/densitat-sovietica_0_888511267.html |consulta=15 abril 2020 |títol=Una densitat soviètica |editor=[[Diari Ara]] |enllaçautor=Llibert Ferri Mateo |data=24 març 2013}}</ref> Defenestrat politicamentpolíticament, Berezovski va abandonar [[Rússia]] entre acusacions de desfalc a un govern regional, i tot i les peticions d'extradició per part de [[Rússia]], va romandre a l'exili al [[Regne Unit]] fins la seva mort el 23 de març de 2013.