Valladolid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Tipografia
Línia 58:
[[Fitxer:Valladolid-sigloXVIII.JPG|miniatura|esquerra|Plànol de Valladolid el 1738, obra de l'escribà [[Ventura Seco]], redibuixat per [[Juan Agapito y Revilla]] el 1901.<ref name="GAU"/>]]
 
El [[21 de maig]] de [[1527]] va néixer a la ciutat el futur rei, [[Felip II de Castella|Felip II]], al [[Palau de Pimentel]]. El 1561 la ciutat va ser arrasada per un [[Incendi de Valladolid|enorme incendi]], després del qual Felip II es va comprometre a reconstruir-la, dotant-la de la primera plaça major regular d'Espanya (model d'altres més conegudes, com la de [[Plaça Major (Madrid)|Madrid]] el 1617 o la de [[Plaça Major (Salamanca)|Salamanca]] el 1729). La seva decisió de traslladar la Cort de Valladolid a Madrid no només va deixar una [[Catedral de Valladolid|catedral]] a mig construir. El desmantellament de tot l'entramat administratiu i comercial que atreia la presència de la Cort a la ciutat, va implicar una època de decadència de què la ciutat no va començar a recuperar-se fins al segle XIX. Tot i així, va experimentar una petita expansió, culminant en la concessió del títol de Ciutat el [[9 de gener]] de [[1596]] en virtut d'una [[Reial Provisió]],<ref>{{ref-web |url = http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/56817394320158331621457/ima0002.htm|títol= La torre de la Catedral de Valladolid| consulta= 25 d'agost de 2008|autor = Juan José Martín González| obra = Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Segon semestre de 1995. Número 81.|pàgines = 93|llengua= castellà }}</ref> però res no es podia comparar amb els anys en què Valladolid era [[Capitalitat de Valladolid|capital de l'Imperi]] ''«en el qual no es ponia el sol»''. El [[10 de gener]] de [[1601]], a instàncies del ''[[privat|valido]]'' del rei [[Felip III de Castella|Felip III]], el [[Duc de Lerma]], es va traslladar de nou la cort a Valladolid, però es va tornar a mudar el [[6 d'abril]] de [[1606]]. Mentrestant, van néixer el príncep Felip ([[8 d'abril]] de [[1605]]), futur [[Felip IV de Castella|Felip IV]], i la seva germana, [[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]], futura [[rei de França|reina de França]] i mare de [[Lluís  XIV de França|Lluís  XIV]]. Es pot ressenyar que va ser en aquest període curt de seu reial quan [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] va publicar la seva primera edició del [[Don Quixot de La Manxa|Quixot]], el 1604. La casa on va viure és actualment una [[Casa de Cervantes|casa museu]]. En aquest període també van residir a la ciutat [[Francisco de Quevedo|Quevedo]] i [[Luis de Góngora y Argote|Góngora]].
 
El segle XVI, essent [[Felip II de Castella|Felip II]] rei d'Espanya, aquest va concebre la idea de fer una gran catedral a la seva ciutat d'origen, que seria la més gran d'Espanya i d'Europa, en aquella època. Felip II va contractar [[Juan de Herrera]] per al projecte. La catedral havia de a tenir forma de creu mirant-la des del cel, però no es va arribar a acabar i només es va fer una de les 'cantonades' de la catedral. L'any 1557 Felip II derrotava els francesos a la [[Batalla de Sant Quintí (1557)|Batalla de Sant Quintí]], per la qual cosa va decidir fer un edifici commemoratiu en el seu honor, deixant la catedral a mig construir i començant a edificar, amb Juan Bautista de Toledo de dissenyador, [[El Escorial]], un projecte del qual posteriorment Herrera s'ocuparia.