Despotat de l'Epir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 62:
Durant la [[Quarta Croada|quarta croada]], el [[1204]] els croats van [[Setge de Constantinoble (1204)|conquerir Constantinoble]] i després de guanyar la [[batalla de Pemaneo]] (desembre del [[1204]]) van entrar a [[Bitínia (regió)|Bitínia]]. L'emperador [[Constantí XI Làscaris]] va morir en la lluita el gener del [[1205]] i el seu germà [[Teodor I Làscaris]] fou proclamat emperador a [[Nicea]], però el [[patriarca de Constantinoble]] Camatero, que havia fugit a [[Tràcia]], no va voler anar a Nicea per coronar-lo. Els búlgars van envair Tràcia el febrer del [[1205]] acompanyats de contingents [[cumans]] i al mateix temps Teodor va patir una greu derrota enfront dels croats (ara anomenats llatins) a la [[batalla d'Adramítium]] el març del [[1205]] i els llatins van ocupar gairebé tota la Tràcia i la Bitínia, que van erigir respectivament en ducats per al comte de [[Comtat de Saint Pol|Saint Pol]] ([[Ducat de Demòtica]]) i per al comte Lluís de [[Comtat de Blois|Blois]] ([[Ducat de Bitínia]]).
Els grecs de Tràcia es van revoltar i [[Demòtica]] i [[Adrianòpolis]] es van entregar als búlgars. [[Plòvdiv|Filipòpolis]], que era capçalera d'un ducat (concedit nominalment a Rainer de Trith) fou assetjada. En aquestes condicions el governador romà d'Orient de Nicòpolis, [[Miquel I Àngel-Comnè]] es va proclamar independent i va estendre els seus dominis establint la capital a [[Arta (Grècia)|Arta]].{{sfn|Loenertz|1973|p=364}}{{sfn|Varzós|1984|p=673}} La desfeta dels llatins encapçalats per l'emperador [[Balduí I de Flandès]] a Adrianòpolis ([[14 d'abril]] del [[1205]]), enfront dels búlgars, va suposar un respir per Miquel. Lluís de Blois va morir, Balduí fou fet presoner, i [[Godofreu I de Villehardouin]] i el dux venecià [[Enrico Dandolo]] (de 97 anys d'edat) varen aconseguir retirar-se a Constantinoble salvant una part de l'exèrcit, però Filipòpolis fou ocupada pels búlgars i va haver-se d'evacuar Bitínia (maig del [[1205]]) que així va poder ser ocupada per Teodor Làscaris (menys [[Pegae]] a la costa sud del [[Mar de Màrmara]]), deixant només als llatins Constantinoble i rodalia,
La regència llatina va passar a [[Enric I de Flandes|Enric]], germà de Balduí, que en fou confirmat el mes de juny. El governador de [[Sinope]], [[David Comnè]], es va aliar amb Enric contra Teodor Làscaris, però fou derrotat a [[Nicomèdia]]. Llavors el pes de la lluita va passar a la part occidental on [[Bonifaci I de Montferrat]], [[regne de Tessalònica|rei de Tessalònica]], va haver de lluitar contra el [[despotat de Grècia|dèspota de Grècia]] Lleó Sguros, al qui va guanyar a les [[Termòpiles]] i es va assegurar el domini de [[Tessàlia]]. Altres senyors llatins van avançar més cap al sud: [[Guillem de Champlitte]] i Godofreu de Villehardouin van entrar a [[Beòcia]] i van ocupar [[Tebes (Grècia)|Tebes]] sense lluita (els grecs es van refugiar a la fortalesa i hi van restar fins al [[1209]]); després van seguir fins a [[Atenes]] (a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]]) i a l'illa d'[[Eubea]] o [[Negroponte]].
Línia 103:
L'any [[1300]], Joan Orsini, fill del comte de [[Cefalònia]], va construir una fortalesa a l'illa de [[Leukas]] o [[Santa Maura]], que depenia de l'Epir però reclamaven els Orsini com a dot. Tomàs de l'Epir es va casar amb una néta de l'emperador Andrònic II de Bizanci, enfortint el partir epirota favorable als romans d'Orient, mentre el partit angeví, representat per Tamara (germana de Tomàs, casada amb Felip de Tàrent) perdia seguidors i el 1306 els llatins foren expulsats del despotat.{{sfn|Nicol|2001|p=75}}
El [[1310]] es van produir combats amb la [[Companyia Catalana d'Orient]] que acabava de sortir de Tessàlia i havia entrat al servei del duc Gualteri d'Atenes. Tomàs va morir assassinat pel seu nebot [[Nicolau I Orsini]], que es va apoderar del títol.{{sfn|Nicol|1996|p=32}}{{sfn|Treadgold|1997|p=754}}. Nicolau es va casar amb la vídua del seu oncle i es va iniciar una nova dinastia. El juliol del [[1315]] [[Ferran de Mallorca]] va desembarcar a Acaia, va ocupar algunes ciutats i va obtenir el suport d'alguns barons; en la confusió el germà del dèspota de l'Epir, [[Joan II Orsini]], també va envair la regió, va matar Nicolau i algun dels barons li va jurar lleialtat.{{sfn|Fine|1994|p=247}}{{sfn|Treadgold|1997|p=762}}
[[Fitxer:Epir1315-1358.png|miniatura|Mapa del Despotat de l'Epir del 1315 al 1358]]
Línia 119:
* [[Miquel II Àngel-Comnè]] (fill de Miquel I) 1237-1271, dèspota de l'Epir 1237-1241, dèspota de l'Epir i Tessàlia 1241-1252, dèspota de l'Epir 1252-1271; nom complet: Miquel II Àngel-Comnè Ducas.
* [[Demetri Àngel-Comnè]] 1244-1246, dèspota de Tessalònica; en realitat: Demetri Àngel Ducas.
* [[Nicèfor I Àngel]] o Àngel-Comnè Ducas
* [[Tomàs I Àngel]] o Àngel-Comnè Ducas (fill de Nicèfor) 1297-1317, amb regència de la seva mare Anna.
* [[Nicolau I Orsini]] (nebot de Tomàs) 1318-1323
| |||