Francesc Alió i Brea: diferència entre les revisions

'''Francesc Alió i Brea''' ([[Barcelona]], [[27 de març]] de [[1862]] - [[Barcelona]], [[31 de març]] de [[1908]]) fou un [[compositor]] i [[pianista]] [[Catalunya|català]]. El [[1892]] va escriure la música d'''[[Els Segadors]]'' adaptant una versió popular, fou un dels compositor més preocupats per la recuperació de la música popular.<ref>{{GEC|0002666|Francesc Alió i Brea}}</ref>

 

Fou fill de Melcior Alió i Lluy i de Matilde Brea i Saburit.<ref>Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-6Z99-SK?i=399&wc=QZ7W-XR7%3A335015101%2C335015102%2C335482201&cc=2015324&cat=636896 any 1862, número de registre 1559, foli 393].</ref> Va estudiar [[Composició musical|composició]] amb [[Antoni Nicolau]], [[Felip Pedrell]] i [[Anselm Barba]], i [[piano]] amb [[Carles Gumersind Vidiella i Esteba|Vidiella]]. Va destacar com a compositor de ''[[lied]]er'' dins del grup dels joves [[modernisme català|modernistes]] que es van agrupar a l'entorn de l'[[Orfeó Català]]. També fou un dels fundadors de la [[Societat Catalana de Concerts]], que va ser una de les institucions que van sorgir amb la intenció de promoure la creació d'un estil català, la llavor del qual fos la cançó popular, i també amb la finalitat d'organitzar concerts no només d'obres catalanes sinó també de les millors obres d'art. Va col·laborar com a crític en diverses publicacions musicals, com ''[[La Renaixença]]'', ''[[L'Avenç]]'' i ''[[El Poble Català]]'' durant el període entre [[1905]]-[[1906]], publicacions en les quals defensava les noves propostes musicals modernes.