Divisió del Regne de Geòrgia: diferència entre les revisions

El [[1245]], a la mort de la reina [[Rusudan de Geòrgia|Rusudan]], heretà el tron el seu fill [[David VI de Geòrgia|David VI]]. Aquest regnà durant un període caòtic en què els [[imperi mongol|mongols]] havien aconseguit reduir el país a l'estat de vassallatge. El [[1247]], David VI viatjà a la cort de [[Guyuk]] per retre-li homenatge i restà retingut durant cinc anys. Trigava tant a tornar que fou declarat mort per la noblesa i, en manca d'hereu al tron, proclamaren rei al cosí homònim [[David VII de Geòrgia|David]]. Un any més tard, se sabé que David VI estava amb el kan, però aquest no destituí el nou rei sinó que repartí el govern entre els dos Davids per evitar futurs problemes amb la noblesa. El rei legítim rebé llavors el sobrenom de ''Narin'' («el Jove»), i l'altre el de ''Ulu'' («el Vell»). Però David VI Narin refusà de regnar en les condicions proposades pel kan i es revoltà contra el seu cosí i contra el poder mongol, fundant un reialme independent que abastava la part occidental de Geòrgia, [[Imerètia]]. Això no obstant, no deixà de fer servir el mateix títol que David Ulu, ''rei dels georgians''.

== Segona partició ==

El [[1478]], a la mort del rei [[Bagrat VI de Geòrgia|Bagrat VI]], el príncep Constantí, que lluitava des de feia temps per la possessió de Geòrgia, esdevingué monarca, amb el nom de [[Constantí II de Geòrgia|Constantí II]]. El [[1488]], deu anys més tard, per tal d'assegurar la seva descendència en el tron, associà el seus quatre fills David, Giorgi, Bagrat i Demetri al govern. Per altra banda, malgrat les mesures que prengué per provar de reunificar Geòrgia, només obtingué el control sobre la part central del país i els dos darrers anys de la Geòrgia unificada foren deguts a les insistents peticions de suport a les potències europees per estar units contra l'avanç dels musulmans.{{sfn|Suny|1994|p=45}} Efectivament, durant el seu regnat igual com havia passat durant els precedents, els [[imperi otomà|turcs]] devastaren el país. Constantí II perdé el control sobre l'oest de Geòrgia, que caigué en mans dels invasors, mentre que l'est no trigà gaire a caure en mans dels turcmans. Finalment, el rei no pogué emprendre la reunificació que s'havia proposat i aplegà els nobles en un gran consell nacional, acte que oficialitzà la dissolució del regne de Geòrgia i la creació de tres estats: el [[Kartli]], [[Kakhètia]] i [[Imerètia]], el [[1490]]

La mateixa noblesa que dividí Geòrgia proposà conservar Constantí II en el tron de Kartli, territori que corresponia a l'antic [[Regne d'Ibèria]], el nucli d'on havia sorgit Geòrgia. Constantí provà en va recuperar els antics territoris georgians, però fracassà, topant sempre amb una defensa aferrissada efectuada per la noblesa musulmana i els turcs otomans. Constantí, després d'apel·lar per darrera vegada als monarques espanyols, abdicà el [[1505]] i el seu primogènit [[David X de Kartli|David X]] el succeí.{{sfn|Ginio|2014|p=81}} Aquest seria el primer sobirà en portar el títol de ''rei de Kartli'' i abandonà l'ús dels antics títols pomposos dels monarques georgians. Però en comptes de reforçar i engrandir el seu reialme, contribuí a una nova divisió interna. Un cop arribat al tron, volé apoderar-se per les armes de la Geòrgia oriental, però fracassà estrepitosament i hagué de compartir la frontera amb l'enemic, [[Kakhètia]], i donar en apanatge la regió de [[Mukhrani]] al seu germà menor, [[Bagrat I Mukhrani-batoni|Bagrat]]. Oficialment, el principat de Mukhrani era vassall de [[Tblisi]], però amb els anys adquirí una certa autonomia que seria important. Quan [[Imperi Rus|Rússia]] annexà Karthli i Kakhètia el [[1801]], els prínceps georgians continuarien portant el títol de ''príncep de Mukhrani''.

Al segle XV, l'ambiciós [[Qvarqvaré III Jaqeli]] participà activament en la disgregació del [[Regne de Geòrgia]] i se'n proclamà independent el [[1466]]. Els seus descendents, sotmesos a la pressió del cap otomà [[Beka III Jaqeli]], es convertiren a l’islam a començaments del segle XVII. Continuaren governant però amb el títol de [[paixà]] d'[[Akhaltsikhé]] fins a l’annexió a l'[[Imperi Otomà]] el [[1750]]. Poc després, el [[1829]] el territori seria annexat per l'[[Imperi Rus]]. La població, els [[Meskhètia|meskhetis]], fou fortament [[islam|islamitzada]] durant l'època dels prínceps musulmans

La història de [[Kakhètia]] es pot considerar una barreja de la d'Imerètia i la de Kartli. Aquesta regió oriental de Geòrgia havia estat la seu d'un principat i després d'un reialme independent. El [[Regne d'Ibèria]] fou envaït pels [[Imperi Sassànida|perses sassànides]] l'any [[580]]. Llavors, [[Adarnases I]], fill i hereu del darrer rei [[Bakur III d'Ibèria]] , rebé en feu la part que havia estat ocupada. Esdvingut ''príncep de Kakhètia'', inicià una successió hereditària relacionada amb aquest títol. El seu nét, [[Adarnases II d'Ibèria|Adarnases II]] es rebel·là contra els [[Primer califat|àrabs]], que havien succeït als perses en el domini, i demanà aliança a l'[[Imperi Romà d'Orient]]. El [[787]], un noble local, [[Grigol de Kakhètia|Grigol]], es feu proclamar ''príncep i bisbe'' de la regió i fundà una monarquia electiva que duraria fins al [[893]], data en què el príncep [[Kvirike I de Kakhètia| Kvirike]] adoptà el títol de ''príncep hereu''. En aquesta data, el principat de Kakhètia esdevingué independent i no se sotmeté a cap dels reialmes veïns, situació que es mantingué fins al [[1010]], quan [[Bagrat III l'Unificador|Bagrat III]], primer sobirà de la Geòrgia unificada ocupà la regió. Després d'una breu independència entre el [[1014]] i el [[1029]], Kakhètia fou annexada un altre cop a Geòrgia. Tanmateix, passats alguns mesos, el príncep armeni [[Gagik de Kakhètia|Gagik Bagration]] conquerí Kakhètia i se'n proclamà rei. Aquesta monarquia hereditària durà fins al [[1105]], quan [[David IV de Geòrgia]] prengué definitivament el control de la regió.{{sfn|Toumannoff|1990|p=569}}

Més endavant, al segle XVII, un altre rei georgià, [[Teimuraz I de Kartli]], provaria de fer la reunificació. Símbol de la resistència nacional contra els [[imperi safàvida|safàvides]], aquest rei fou escollit per la noblesa de Kartli com a sobirà. Després d'una guerra contra els perses, fou finalment reconegut rei de la Geòrgia oriental pels safàvides el [[1625]], però seria privat del Kartli uns mesos més tard. Quan el [[1629]] tornava a ser el sobirà de la Geòrgia central, fou destronat i relegat a Kakhètia pel xa [[Safi de Pèrsia|Safi]], qui posà el govern de Kartli en mans del príncep georgià musulmà [[Rustam Khan Khosrow Mirza|Rustam]], i després a un governador persa. Després d'un exili de tres anys a [[Imerètia]], Téimouraz aplegà un exèrcit i tornà al seu lloc d'origen el [[1636]]. Tanmateix, el seu antic enemic Rustam envaí els seus dominis i els annexà al seu reialme, el rei hagué de retornar a Imerètia, mentre que la Geòrgia oriental es reunificava.{{sfn|Suny|1994|p=50}}