Constel·lació de la Lira: diferència entre les revisions

 

== Estrelles principals ==

=== [[Vega]] (α Lyrae) ===

Vega (α Lyrae), 'el voltor' en [[àrab]], és l'estrella més brillant de la constel·lació de Lyra i és la cinquena estrella més brillant del cel. Vora 3 vegades més massiva que el [[Sol]], Vega és una estrella blanca 50 vegades més lluminosa que aquest. És bastant pròxima al [[sistema solar]], a uns 25 [[any-llum|anys-llum]].

 

 

=== Altres estrelles ===

[[Sheliak]] (β Lyrae) —'l'Harpa' en àrab— és el prototip d'una classe d'[[estrelles variables]] anomenades del tipus [[Variable Beta Lyrae|β Lyrae]]. Aquests estels són, de fet, [[estrella doble|estrelles dobles]] en les quals els components s'eclipsen mútuament a intervals regulars i que són prou a prop l'una de l'altra per a ser seriosament deformades per les [[força de marea|forces de marea]]. En el cas de Sheliak, els dos components [[òrbita|orbiten]] en 12 dies i projecten regularment filaments de gas calent.

 

 

=== Taula de les estrelles de Lira ===

{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="2"

|- bgcolor="#efefef"

 

== Objectes celestes ==

A la constel·lació de Lira, hi ha la famosa [[nebulosa planetària]] anular [[Messier 57|M57]], anomenada ''nebulosa de l'Anell'', a mig camí entre β i γ Lyrae. L'anell és, de fet, un núvol de gas ejectat per una estrella central. Malgrat ser tan coneguda, és difícil de veure amb un [[telescopi]] petit i l'estrella central és invisible, llevat que se n'usi un de gran potència.

 

== Història ==

Lira és una constel·lació antiga. Les civilitzacions antigues de l'Orient Mitjà i de l'Índia hi veien un voltor. Els [[astrònom]]s [[Antiga Grècia|grecs]] hi veien una [[lira (instrument musical)|lira]] i les cartes més antigues la representaven generalment amb les urpes d'un voltor.