Els primers tractats teòrics sobre ornamentació van aparèìxer a [[Europa]] cap a finals del [[{{segle|XVI]]|s}} recollint aquelles pràctiques que els [[cantant]]s i els [[instrumentista|instrumentistes]] havien difós sobretot al llarg de la segona meitat d'aquell segle. Per una banda eren les ''disminucions'' o ornaments consistents sobretot a fragmentar les melodies que -sobre el paper- eren constituïdes per notes amb valors llargs en altres de valor més reduït. De l'altra, eren petites fórmules melòdiques -que a [[Itàlia]] es coneixen amb el nom d{{'}}''afetti''- que donarien lloc als ornaments melòdics que reconeixem més habitualment com a tals: el [[trinat]], el [[grupet]], etc.
{{Audio|Trill accelerated.ogg|Exemple d'ornament (un trinat) sobre la darrera nota d'una frase.}}
