Genealogia deorum gentilium: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
sobretot
Línia 11:
El text es basa en l'estudi de fonts de diferent procedència. Les més importants són els textos clàssics d'[[Homer]], a qui Boccaccio coneixia gràcies a [[Leonci Pilat]],<ref name="AlvarezIglesias">{{citar ref |títol=Giovanni Boccaccio: Los quince libros de la 'Genealogía de los dioses paganos|lloc=Madrid|editorial=Centro de Lingüística Aplicada Atenea|isbn=978-84-95855-83-1|consulta=5 juny 2017|autor=Mª Consuelo Álvarez|coautors=Rosa Mª Iglesias}}</ref> i també altres textos grecs com els comentaris a [[Licofró]].
 
Però és sobre totsobretot en la literatura llatina on Boccaccio es basa, com el De natura deorum de [[Ciceró]] i obres de [[Virgili]] com l'''[[Eneida]]'' i ''[[Les Metamorfosis]]'' d'[[Ovidi]]. Boccaccio inclou també com a fonts, les tragèdies de [[Séneca]], la ''Historia natural'' de [[Plini]], les ''Metamorfosis'' d'Apuleius, i altres treballs de [[Justí (historiador)|Justí]], Censori i Macrobi.
 
Les fonts cristianes que utilitza són les ''Divinae Institutiones'' de [[Lactanci]] la ''[[Ciutat de Déu]]'' de [[Sant Agustí]] i les ''Mitologies'' de [[Fulgenci]], entre d'altres.<ref name="AlvarezIglesias" />