Jean de Bethencourt: diferència entre les revisions

[[Image:Jeandebethencourt.jpg|Jean de Béthencourt|thumb|270px]]

 

L'expedició va partir de [[La Rochelle]] rumb a [[Cadis]] l' [[1 de maig]] de [[1402]] amb dos-cents vuitanta tripulants, la majoria corsaris i mercenaris gascons i normands a la recerca de lucre ràpid. També viatjaven els monjos franciscans Pierre Bontier i Jean Le Verrier, capellans domèstics dels capitans i cronistes del viatge a [[Le Canarien]], i dos nadius canaris capturats per expedicions castellanes prèvies i ja batejats. A Cadis deserta bona part de l'expedició, quedant solament cinquanta-tres. En el moment d'arribar a la costa nord de [[Lanzarote]] la població local estava ja en decadència franca. Béthencourt fou rebut de manera amistosa pel rei [[Guardafia]], fill de la princesa Ico, i es compromet a evitar els atacs pirates. Mana construir un castell a la [[Costa del Rubicón]]. L'atac sobre la illa de [[Fuerteventura]] acaba en desastre, amb el motí de la tripulació i una gravíssima mancada de queviures. La conquesta es torna impossible pel baix nombre d'efectius i les disensions internes, i Béthencourt regressa a Castella per a aconseguir més suports, deixant la illa en mans de Gadifer de la Salle i Berthin de Beneval. Béthencourt torna amb el decret real que li atorga la senyoria de l'illa de Lanzarote i amb l'ordre del antipapa [[Benet XIII d'Avinyó]] (el Papa Lluna) d'instaurar el bisbat del Rubicón. A la seva arribada la resistència dels nadius havia estat aixafada per Gadifer de la Salle. Els indígenes, amb el rei [[Guardafia]] al capdavant, es rendeixen en [[1404]] i són convertits al cristianisme.

 

{{ORDENA:Bethencourt}}

[[Categoria:Exploradors francesos]]