Diferència entre revisions de la pàgina «Història del republicanisme espanyol»

en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
m (Plantilla)
(en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context)
[[Alfons XIII]] va assumir les seves funcions com a rei el [[1902]]. A [[Espanya]] havien mort els principals líders polítics immediatament anteriors ([[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas]] assassinat el [[1897]] i [[Práxedes Mateo Sagasta|Sagasta]] el [[1903]]), també bona part dels líders republicans ([[Manuel Ruiz Zorrilla|Ruiz Zorrilla]] el [[1895]], [[Emilio Castelar|Castelar]] el [[1899]] i [[Francesc Pi i Margall]] el [[1901]]). A més, el país sortia del descoratjament provocat per la pèrdua de les últimes restes del seu imperi colonial ([[Cuba]], [[Puerto Rico]] i [[Filipines]]) a conseqüència de la derrota en la [[Guerra Hispano-estatunidenca]]. Davant aquest estat de crisi moral, social i política, va sorgir una generació d'escriptors i pensadors, la ''[[Generació del 98]]'', crítica amb el sistema de la Restauració; així com el corrent de pensament [[Regeneracionisme|regeneracionista]], representada principalment per [[Joaquín Costa]].
 
En [[1903]], [[Nicolás Salmerón]] i [[Alejandro Lerroux]] van tractar d'unificar totes les tendències republicanes espanyoles en un sol partit, la [[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]] (UR). El programa d'aquest nou partit contemplavapreveia la restauració de la [[Constitució Espanyola de 1869|Constitució de 1869]], la proclamació de la [[República]] i la convocatòria de [[Corts Constituents]]. Van obtenir la victòria a les [[eleccions generals espanyoles de 1903]] a les ciutats de [[Madrid]] (també en la seva [[Comunitat de Madrid|província]]), [[Barcelona]] i [[València]], amb un total de 30 escons (de 403 diputats). No obstant això, el [[Partit Republicà Democràtic Federal]] no s'integraria en la UR, i obtindria 7 escons el 1903, guanyant a la [[província de Barcelona]].<ref>{{ref-web|url=http://www.geocities.ws/carlestek/e1903.html |títol=Eleccions en la Restauració |consulta=2009|autor=|enllaçautor=|llengua=}}</ref> A les [[eleccions generals espanyoles de 1905]] la UR repetiria victòria a Barcelona i València, i obtindria 27 escons, mentre que el PRDF obtindria 4 (de 404 diputats).<ref>{{ref-web|url=http://www.geocities.ws/carlestek/e1905.html |títol=Eleccions en la Restauració
|consulta=2009b|autor= |enllaçautor=|llengua= }}</ref>
No obstant això, la unitat dels republicans duraria poc temps. El [[1906]], com a conseqüència d'una caricatura contra l'exèrcit en la revista satírica [[Cu-Cut!]], per la qual un grup de militars va assaltar la seva seu, el govern d'[[Eugenio Montero Ríos]] es va veure obligat a dimitir (després d'intentar sancionar als militars assaltants) i el nou govern de [[Segismundo Moret]] impulso la [[Llei de Jurisdiccions]], per la qual es posava sota jurisdicció militar les ofenses orals o escrites a la unitat de la pàtria, la bandera i l'honor de l'exèrcit. En resposta a aquesta llei va aparèixer la coalició [[Solidaritat Catalana]], que va unir a [[Catalanisme|catalanistes]] de la [[Lliga Regionalista]] i diversos grups republicans, entre ells el PRDF i part de la UR. La victòria del catalanisme en el si de la Unió Republicana va provocar la seva fractura, presentant-se per separat Lerroux a les [[eleccions generals espanyoles de 1907]] (com a ''"republicà antisolidari"'') i fundant [[1908|a l'any següent]] el [[Partit Republicà Radical]] (PRR). També en aquest any, es va fundar (segregat de la Unió Republicana) el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), [[Blasquisme|blasquista]], que defensava la creació d'una república espanyola democràtica, la [[separació de l'Església i l'Estat]], la [[independència judicial]], la creació de tribunals de comerç i l'[[comunitat autònoma|autonomia]] provincial i regional.
753

modificacions