Aliments tabú: diferència entre les revisions

És tradicional que després de la matança de certs animals es consumeixin en la seva totalitat. L'ús de les [[vísceres]] a les cuines es descrivia en els llibres de cuina del {{segle|XIX}} encara que ja havien estat contempladesconsiderades com a aliment des de l'[[edat mitjana]], i es coneix el seu consum des del mateix origen de la humanitat. L'investigador Stephen Mennell afirma: «Molts humans no senten aversió avui dia cap al consum de carn, sinó en particular cap al consum de certes parts d'animals, denominades vísceres».<ref>Stephen: ''The Cultivation of the Appetite'', s. 392.</ref> El seu origen en la major part dels casos procedeix d'arrels humils, dels estrats baixos de la població que només podia alimentar-se de forma barata amb les restes de sacrificis d'animals, etc. Així s'explica per exemple l'existència de plats tan populars d'abans com els budells i intestins de [[xai]] fregits, els [[callos]] a la cuina madrilenya i gallega, el [[saumagen]] de la cuina alemanya del Palatinat i els [[haggis]] de la cuina escocesa, per després donar pas a plats molt preuats en certa època, com el [[foie gras]] francès (paté de fetge d'ànec) i fins i tot el [[caviar]] noruec (ous d'esturió).