Aliments tabú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
Línia 115:
=== Vísceres ===
[[Fitxer:Lammnieren.jpg|miniatura|esquerra|Ronyons frescos de be]]
És tradicional que després de la matança de certs animals es consumeixin en la seva totalitat. L'ús de les [[vísceres]] a les cuines es descrivia en els llibres de cuina del {{segle|XIX}} encara que ja havien estat contempladesconsiderades com a aliment des de l'[[edat mitjana]], i es coneix el seu consum des del mateix origen de la humanitat. L'investigador Stephen Mennell afirma: «Molts humans no senten aversió avui dia cap al consum de carn, sinó en particular cap al consum de certes parts d'animals, denominades vísceres».<ref>Stephen: ''The Cultivation of the Appetite'', s. 392.</ref> El seu origen en la major part dels casos procedeix d'arrels humils, dels estrats baixos de la població que només podia alimentar-se de forma barata amb les restes de sacrificis d'animals, etc. Així s'explica per exemple l'existència de plats tan populars d'abans com els budells i intestins de [[xai]] fregits, els [[callos]] a la cuina madrilenya i gallega, el [[saumagen]] de la cuina alemanya del Palatinat i els [[haggis]] de la cuina escocesa, per després donar pas a plats molt preuats en certa època, com el [[foie gras]] francès (paté de fetge d'ànec) i fins i tot el [[caviar]] noruec (ous d'esturió).
 
L'aversió cap a aquest tipus de plats amb vísceres se està incrementant, fins al punt que a poc a poc s'està convertint en una delícia per a una minoria de la població, com ara el [[cervell]] (clàssic farcit de [[bunyols]]) o la llengua. Els psicòlegs socials han pogut provar, en una escala Guttman, les actituds cap al consum de les vísceres i com creix el rebuig al [[fetge]], [[ronyó]], [[llengua]], [[cervell]] i [[testicles]]. A més a més han descobert que a Amèrica el rebuig és major que a Anglaterra o a França.<ref>Stephen Mennell, p. 392.</ref>