Diferència entre revisions de la pàgina «Història de Guatemala»

en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
(en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context)
La regió va seguir florint. Indústries com les de l'[[anyil]], el [[cacau]] i la [[canya de sucre]], van florir durant tot el període colonial de Guatemala, crearen grans riqueses i permeteren el desenvolupament d'altres indústries, l'auge de les quals es va perllongar fins a finals del [[segle XVIII]]. En voler obrir altres opcions comercials i per interessos econòmics i polítics, l'elit criolla guatemalenca va declarar la seva independència de la Corona Espanyola el [[15 de setembre]] de [[1821]]. La nova república guatemalenca incloïa les regions del Soconusco, i el que ara són els països del [[El Salvador|Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], i [[Costa Rica]]. Els seus 1,5 milions d'habitants estaven concentrats en els seus centres urbans. En [[1821]], Guatemala va signar un acord fronterer amb el [[Regne Unit]] que autoritzava la creació de l'[[Hondures Britànica]], que fou anul·lat per Guatemala en 1939 en no fer-se efectius els acords econòmics.<ref>{{ref-web |url=https://www.abc.es/internacional/abci-guatemala-y-belice-recurren-haya-para-solucionar-conflicto-territorial-201906141343_noticia.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F |consulta=19 abril 2020 |títol=Guatemala y Belice recurren a La Haya para solucionar un conflicto territorial |editor=ABC |data=14/06/2019 |llengua=castellà}}</ref>
 
Els últims decennis del segle XVIII van significar per a la corona espanyola un immens malbaratament d'energies -humanes i econòmiques- destinades a suportar i portar a bon terme repetits projectes bèl·lics en què es va veure embolicada. L'afany expansionista i els d'avenços polític-econòmics, havien col·locat Espanya en una situació bastant difícil: no era factible sucumbir davant el poder de les potències veïnes, però fer front a aquestes empreses bèl·liques li significava innombrables sacrificis humans i econòmics. D'altra banda, les seves vastes possessions d'ultramar eren de per si una altra gran empresa on havia d'invertir semblants energies i recursos, encara que de diverses maneres, així com vetllar per elles com un valuós tresor sobre el qual tenien posats els ulls propis i estranys. Un aspecte important que mereixia obligats esforços per part de l'alta burocràcia reial espanyola, així com els esforços i inversions ja assenyalats, era el tràfic comercial-marítim que sostenia la metròpoli i les seves colònies. Gràcies a ell, podia detectar el pols i ritme de les relacions entre ambdós continents. Aquesta inquietud real sobre el manteniment i conservació d'una relació contínua en l'àmbit comercial, pot explicar-se pels factors que la constituïen, com ho eren, d'una banda la riquesa en metalls preciosos i matèries primeres que Amèrica proporcionava, així com el mercat de consum que ella mateixa significava per als gèneres i productes peninsulars. Aquest intercanvi, la majoria de les vegades desigual per a les colònies ultramarines, suposava una línia considerable en l'economia real peninsular. D'aquí la seva constant vigilància i protecció, manifestada en tot un seguit de disposicions reials que -durant gairebé tres segles-guarden una línia clara de pensament: la conservació, en exclusivitat, del comerç amb les colònies com una cosa inherent i imaginable només per a la corona espanyola, sense arribar a contemplarconsiderar la ingerència en aquesta relació, d'altres nacions. La guerra sostinguda amb Anglaterra en els últims anys del segle XVIII va plantejar difícils problemes a aquesta relació comercial, ja que les forces angleses coneixien bé els punts neuràlgics de l'economia espanyola i els van atacar frontalment.
 
== L'Imperi Mexicà i les Províncies Unides de l'Amèrica Central ==
753

modificacions