Història de Guatemala: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
Línia 31:
La regió va seguir florint. Indústries com les de l'[[anyil]], el [[cacau]] i la [[canya de sucre]], van florir durant tot el període colonial de Guatemala, crearen grans riqueses i permeteren el desenvolupament d'altres indústries, l'auge de les quals es va perllongar fins a finals del [[segle XVIII]]. En voler obrir altres opcions comercials i per interessos econòmics i polítics, l'elit criolla guatemalenca va declarar la seva independència de la Corona Espanyola el [[15 de setembre]] de [[1821]]. La nova república guatemalenca incloïa les regions del Soconusco, i el que ara són els països del [[El Salvador|Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], i [[Costa Rica]]. Els seus 1,5 milions d'habitants estaven concentrats en els seus centres urbans. En [[1821]], Guatemala va signar un acord fronterer amb el [[Regne Unit]] que autoritzava la creació de l'[[Hondures Britànica]], que fou anul·lat per Guatemala en 1939 en no fer-se efectius els acords econòmics.<ref>{{ref-web |url=https://www.abc.es/internacional/abci-guatemala-y-belice-recurren-haya-para-solucionar-conflicto-territorial-201906141343_noticia.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F |consulta=19 abril 2020 |títol=Guatemala y Belice recurren a La Haya para solucionar un conflicto territorial |editor=ABC |data=14/06/2019 |llengua=castellà}}</ref>
 
Els últims decennis del segle XVIII van significar per a la corona espanyola un immens malbaratament d'energies -humanes i econòmiques- destinades a suportar i portar a bon terme repetits projectes bèl·lics en què es va veure embolicada. L'afany expansionista i els d'avenços polític-econòmics, havien col·locat Espanya en una situació bastant difícil: no era factible sucumbir davant el poder de les potències veïnes, però fer front a aquestes empreses bèl·liques li significava innombrables sacrificis humans i econòmics. D'altra banda, les seves vastes possessions d'ultramar eren de per si una altra gran empresa on havia d'invertir semblants energies i recursos, encara que de diverses maneres, així com vetllar per elles com un valuós tresor sobre el qual tenien posats els ulls propis i estranys. Un aspecte important que mereixia obligats esforços per part de l'alta burocràcia reial espanyola, així com els esforços i inversions ja assenyalats, era el tràfic comercial-marítim que sostenia la metròpoli i les seves colònies. Gràcies a ell, podia detectar el pols i ritme de les relacions entre ambdós continents. Aquesta inquietud real sobre el manteniment i conservació d'una relació contínua en l'àmbit comercial, pot explicar-se pels factors que la constituïen, com ho eren, d'una banda la riquesa en metalls preciosos i matèries primeres que Amèrica proporcionava, així com el mercat de consum que ella mateixa significava per als gèneres i productes peninsulars. Aquest intercanvi, la majoria de les vegades desigual per a les colònies ultramarines, suposava una línia considerable en l'economia real peninsular. D'aquí la seva constant vigilància i protecció, manifestada en tot un seguit de disposicions reials que -durant gairebé tres segles-guarden una línia clara de pensament: la conservació, en exclusivitat, del comerç amb les colònies com una cosa inherent i imaginable només per a la corona espanyola, sense arribar a contemplarconsiderar la ingerència en aquesta relació, d'altres nacions. La guerra sostinguda amb Anglaterra en els últims anys del segle XVIII va plantejar difícils problemes a aquesta relació comercial, ja que les forces angleses coneixien bé els punts neuràlgics de l'economia espanyola i els van atacar frontalment.
 
== L'Imperi Mexicà i les Províncies Unides de l'Amèrica Central ==