Regència d'Urgell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ enllaços interns
Cap resum de modificació
Línia 3:
D'altra banda, no sembla haver-hi hagut gaire avinença entre els membres de la Regència: la proclama d'aquesta en nom de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] com a [[Absolutisme|rei absolut]] fou seguida d'una altra de particular del baró d'Eroles adreçada als catalans i en la qual demanava l'existència d'unes corts que moderessin el poder del monarca. La instauració de la Regència mogué el govern liberal a actuar fermament a Catalunya; el general [[Francisco Espoz e Ilundain]] (conegut amb el nom d'Espoz y Mina), nomenat capità general de Catalunya, emprengué una campanya ràpida que li permeté d'ocupar [[la Seu d'Urgell]] ([[11 de novembre]] de [[1822]]). La Regència passà a [[Llívia]] i, d'allí, a [[França]], on els seus membres se separaren.
 
Ni el govern francès ni [[Ferran VII d'Espanya|Ferran  VII]], en recuperar aquest el poder absolut, no agraïren a la Regència la seva actuació, ja fos per les queixes dels mateixos caps de partida contra el marquès de Mataflorida, ja fos per les intrigues del grup absolutista rival, que dirigia Francisco Ramón de Eguía. Només el baró d'Eroles fou nomenat per a dirigir l'avantguarda de reialistes que s'adherí a l'exèrcit francès dels [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]].
 
== Referències ==