Déu: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Creation of the Sun and Moon face detail.jpg|miniatura|Déu segons [[Miquel Àngel]]|280x280px]]

En [[català]], com en les altres llengües romàniques, la paraula «Déu» ve directament del llatí ''deus'', deïtat, déu; la locució llatina prové del [[grec antic]], en què és idèntica en pronunciació al grec Διός (''deus''), forma del genitiu de Ζέυς ([[Zeus]]) (nom del déu principal dels grecs). Encara que també és molt plausible que sigui una simple variació fonètica de θεός (theós), que significa igualment "deïtat, déu" segurament provinent del [[protoindoeuropeu]]. En les llengües precolombines, ''teotl'' significa déu, aquest terme també és similar a la forma llatina ''deus''. El llatí ''deus'', en altres llengües romàniques, va derivar en ''deus'' ([[gallec]] i [[portuguès]]), ''dios'' ([[castellà]]), ''dieu'' ([[francès]]) i ''dio'' ([[italià]]).

Hi ha una sèrie de noms de Déu a les [[llengües indoeuropees]] que s'interpreten com a derivades d'una única forma original, [[Protoindoeuropeu|protoindoeuropea]], ''Dyeus''. Aquest hauria estat el nom del Déu dominant del [[Panteó (mitologia)|panteó]] protoindoeuropeu. Trobem una forma pròxima a l'original en el [[sànscrit]] antic: ''deiw-us''. El nom apareix sistemàticament associat en la majoria dels casos a ''p'ter'', que significa pare. En el sànscrit tardà aquesta forma ha evolucionat a ''Dyaus Pitar''. Entre les diverses derivacions tenim el grec ''Zeus Pater'' la forma del qual llatinitzada és ''Iu Piter'' (Júpiter), i també l'expressió llatina tardana, novament derivada del grec, ''Deus Pater'', que en català evoluciona a ''Déu Pare''.

 

== Teologia ==

[[Fitxer:Europe a Prophecy, copy D, object 1 (Bentley 1, Erdman i, Keynes i) British Museum.jpg|miniatura|L'Ancià dels Dies. Pintura de [[William Blake]] La representació de Déu és necessàriament simbòlica, i generalment desaprovada per les religions monoteistes.|272x272px]]

[[Teologia]], literalment 'estudi de Déu' (en grec θεο [''theo'']: 'déu'; λογος [''logos'']: 'estudi o tractat'). Les societats, a més, se solen donar a si mateixes una moral de comportament inspirada en la revelació de la [[religió]] majoritària, que pot recollir-se en un llibre: per al [[cristianisme]] és la [[Bíblia]] completa, per al [[judaisme]] és el [[Tanakh]] (que per als cristians és l'[[Antic Testament]] de la Bíblia) i per a l'[[islam]] l'[[Alcorà]].

 

=== La teologia i les lleis ===

En els estats confessionals la societat civil i la societat religiosa són entitats separades, però existeix una religió oficial i s'exigeix a les lleis civils que estan subordinades a les eclesiàstiques, amb la moral i el bé comú definits per la religió. La confessionalitat pot ser compatible amb la llibertat de culte, però no amb la igualtat entre les religions, movent-se les diferències entre la simple preeminència cerimonial o els privilegis fiscals per a la religió oficial i la prohibició d'exercir oficis públics per als membres d'altres religions o els no religiosos. En els [[Teocràcia|estats teocràtics]] la màxima autoritat del govern li correspon al clergat, i tota la vida política està subordinada a la religió. Alguns règims moderns, com els règims autoritaris d'inspiració catòlica de [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]] o [[Ante Pavelić]], superen els límits de l'estat confessional sense arribar a ser teocràcies.<ref name="madrid">{{Ref-llibre|cognom = Rouco Varela |nom =Antonio María |títol = Teología y Derecho | editorial = Ediciones Cristiandad|lloc=Madrid|url = http://books.google.co.uk/books?id=2MqfUsMiDbYC&pg=PA243&dq=%22constitutiones+principis%22#v=onepage&q=%22constitutiones%20principis%22&f=false|isbn =|llengua= castellà}}</ref>

Estats teocràtics en l'actualitat:<ref name="atlas">{{Ref-llibre|cognom = O'Brien |nom = Joanne|coautors= Martín Palmer|títol = Atlas del estado de las religiones | editorial = Ediciones AKAL|url = http://books.google.co.uk/books?id=2MqfUsMiDbYC&pg=PA243&dq=%22constitutiones+principis%22#v=onepage&q=%22constitutiones%20principis%22&f=false |lloc=Madrid|isbn = 9788446015659}}</ref>

* [[Vaticà]]: teocràcia ''non eligida''