Esfera de Hill: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvi de mot
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1:
[[Fitxer:Lagrange_points2.svg|miniatura|Gràfic del potencial efectiu d'un sistema de dos cossos degut a la gravetat i la inèrcia en un punt de temps. Les esferes de Hill són les regions circulars que envolten les masses grans.]]
En [[astronomia]], l''''esfera de Hill''' d'un cos celeste és la regió d'influència [[Gravetat|gravitatòria]] que exerceix un cos sobre els cossos menys massius que orbiten al seu voltant. Vist des d'un altre punt de vista, podria dir-se també que ''l'esfera de Hill'' és l'esfera d'influència [[Gravetat|gravitacional]] d'un [[Objecte astronòmic|cos celeste]] sotmès a la gravetat d'un altre cos de més massa al voltant del qual orbita. És a dir, per tal que un planeta pugui mantenir un satèl·lit al voltant seu, cal que l'òrbita del satèl·lit estigui dins de l'esfera de Hill del planeta. Aquest satèl·lit, pot tenir al seu torn una esfera de Hill pròpia. Aquest concepte el va definir [[Astrònom|l'astrònom]] i matemàtic [[Estats Units d'Amèrica|nord-americà]] [[George William Hill]] (1838 – 1914). S'anomena també '''l'esfera de Roche''', perquè de manera independent també la va descriure l'astrònom [[França|francès]] [[Édouard Roche]].
 
La teoria afirma que, considerat un cos central i un segon cos en òrbita al voltant d'aquest (per exemple el [[Sol]] i [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]), en l'''esfera de Hill'' intervenen els següents tres camps de força:
Línia 8:
L'esfera Hill, doncs, és l'esfera dins de la qual la suma dels tres camps es dirigeix cap al segon cos. Un tercer cos petit, podrà girar dins de ''l'esfera de Hill'' al voltant del segon cos.
 
L'esfera de Hill s'estén entre els [[Punt de Lagrange|punts de Lagrange]] L <sub>1</sub> i L <sub>2</sub>, que es troben en la línia que uneix els dos cossos. La regió d'influència del segon cos és més curta en aquesta direcció. Més enllà de la ''distància de Hill'', el tercer objecte en òrbita al voltant del segon sofriria la pertorbació progressiva de les [[Força de marea|forces de marea]] del cos central (en aquest cas, el Sol) i acabaria en òrbita al voltant d'aquest.
 
== Fórmula i exemples ==
Línia 26:
* <math>\rho_{secundari}</math> i <math>\rho_{primari}</math> són les densitats dels cossos primaris i secundaris,
* <math>\frac{r}{R_{secundari}}</math> i <math>\frac{r}{R_{primari}}</math> són, per tant, els ''radis'' de les seves òrbites (expressats en radis del secundari i del primari).
La segona aproximació està justificada pel fet que, per a la majoria dels casos al [[Sistema solar]], la relació <math>\sqrt[3]{\frac{\rho_{secundari}}{3 \rho_{primari}}}</math> està sempre a prop d'u.
 
Segons aquesta estimació del ''radi de l'esfera de Hill''; tenim que per al que es compleix per a la majoria dels casos en el sistema solar, el sistema ''Terra-Lluna'' és l'excepció més gran i també que l'estimació és d'una aproximació amb un error menor del 20% per a la majoria dels satèl·lits de Saturn. Això és vist quelcom convenient per molts astrònoms planetaris, els quals treballen i recorden les distàncies en unitats de ''radis planetaris''.