Miquel Servet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 13:
Posteriorment abandona el seu mentor i inicia un periple per diverses ciutats de l'Europa Central afins al [[protestantisme]] naixent. Estableix una relació cada cop més difícil i polèmica amb alguns líders reformadors, com [[Joan Ecolampadi|Ecolampadi]] de [[Basilea]], i se'n va més endavant cap a [[Estrasburg]], on es relaciona amb [[Martí Bucer|Bucer]], i a [[Hagenau]], ciutat [[Alsàcia|alsaciana]] que llavors pertanyia al [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. El [[1531]] publica ''De Trinitatis erroribus'' —Dels errors entorn de la Trinitat—, obra en què nega la validesa bíblica del dogma trinitari establert al [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]] i proposa que el Fill és el fruit de la unió del Logos diví amb la persona de Jesús, nascut miraculosament de la Verge Maria. Per tant, el Fill no és etern ni és una Persona de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], l'existència de la qual nega vehementment i la defineix com els "tres fantasmes" o el "Ca Cèrber de tres caps", i qualifica els que hi creuen com a "triteistes". D'altra banda, l'Esperit Sant no seria una altra entitat, la pretesa tercera Persona d'aquesta Trinitat, sinó simplement la manifestació de l'Esperit de Déu tal com actua a través dels homes. Aquest llibre va produir un gran escàndol entre els reformadors alemanys i fou prohibit a Estrasburg i Basilea. L'any següent va publicar el ''Dialogorum de Trinitate'', una formulació revisada de les seves tesis inicials. Comptat i debatut, les seves propostes el van enfrontar tant als catòlics romans com als protestants.
== Temps d'ocultació ==
Miquel Servet es dirigeix a [[Lió]]. Havia estat breument a [[París]], on una trobada prevista però finalment no duta a terme amb [[Joan Calví|Calví]] es transforma en l'inici d'una relació epistolar entre ambdós. Servet arriba a Lió amb una nova identitat, ''Michel de Villeneuve'', pretesament originari de [[Tudela]], a [[Navarra]], per evitar les persecucions de la [[Inquisició]]. Va treballar en una impremta, primer com a corrector de proves. El [[1535]] li van encarregar la publicació i l'anotació de la ''Geografia'' de [[Claudi Ptolemeu]], feina que donava proves de la seva gran erudició .
El [[1537]] es matricula a la [[Universitat de París]] per estudiar medicina. Allà estudia al costat dels grans metges de l'època i acaba ensenyant [[matemàtiques]] i [[medicina]] a la Universitat. Tanmateix, aviat es troba en dificultats, ja que va dictar un curs d'[[astrologia]] en què defensava la influència de les estrelles en els esdeveniments futurs (astrologia judiciària), la qual cosa, junt amb un opuscle en el qual descriu l'ús de xarops per administrar els remeis de l'època, l'enfronta amb la comunitat universitària.
| |||