Front d'Alliberament de Somàlia Occidental: diferència entre les revisions

 

==Antecedents==

Ogaden fou entregat als etíops pels britànics (que l'administraven des del 1941) el 1948. Des del [[1954]] quan la regió d'[[Haud]] (a l'est d'[[Harar]]) fou entregada pels britànica a [[Etiòpia]], s'havien produït alguns incidents a la zona que van augmentar després de la independència de Somàlia l'[[1 de juliol]] de [[1960]]; fou un afer policíac i no va caler mai intervenció militar fins al 1964 quan es va produir la primera guerra etíop-somali. El [[1963]] es va formar el [[Front d'Alliberament de l'Ogaden]] que va restar actiu fins al gener del [[1976]].

 

 

==Ofensiva==

Barre va tenir una entrevista amb el ''negus'' (emperador) [[Haile Selassie]] abans del seu enderrocament, i també va anar a exposar el cas a les [[Nacions Unides]] sense cap resultat. Al cap de dos anys exactes de l'entrevista, Yusuf Dheere va rebre el vistiplau. En aquell moment [[Etiòpia]] estava governada pel ''Derg'', consell militar que havia enderrocat al ''negus'' i en el que diverses corrents es disputaven el control. L'ocasió semblava bona, ja que els militars comunistes tenien les millors posicions i per tant havien perdut el suport americà i el de la [[Unió Soviètica]] no estava encara a disposició.

 

 

==Després de la guerra==

El Front va continuar atacs de baixa intensitat entre [[1978]] i [[1982]]. El [[1981]] fou elegit un nou secretari general, però després de la [[tercera guerra etíop-somali]] ([[1982]]), com que la direcció del front no era totalment fidel als dictats del règim, l'ajut econòmica al front es va suspendre totalment, encara que va poder seguint operant des de territori somali. El grup apartat del poder el [[1982]] (conegut com el grup dels sis) van fundar el [[15 d'agost]] de [[1984]] el [[Front d'Alliberament Nacional de l'Ogaden]] (partidari de la independència d'Ogadènia) que va tenir seu a [[Kuwait]].