Khair ed-Din Barba-rossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 212.106.247.154. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Khair ed-Din Barba-rossa''' ([[Mitilene]], [[1466]] o [[1478]], segons les fonts – [[Istanbul]], [[4 de juliol]] del [[1546]]) era un [[almirall]] [[Imperi Otomà|otomà]] que va liderar el [[Corsari|corsarisme]] turc a la [[Mediterrània]] occidental durant les primeres dècades del {{segle|XVI}}. Era el germà petit d'[[Oruç Reis|Oruç Barba-rossa]], de qui va heretar el sobrenom.<ref name="Diccionari">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 96, entrada: "Barba-rossa"</ref>
<br />{{millorar estructura|data=2013}}▼
==El nom==
'''Barba-rossa Khair ed-Din Paixà''' (en [[turc]] ''Barbaros Hayreddin Paşa'') o '''Khayr-ad-Din Barba-rossa''' es deia '''''Yakupoğlu Hızır''''', però [[Solimà I el Magnífic|Solimà el Magnífic]] va concedir-li el [[Làqab|nom honorífic]] de Hayreddin (en turc) o Khayr-ad-Din (en [[àrab]], خير الدين, ''Ḫayr-ad-Din'', literalment "Bondat de la Religió").
A Europa, se'l va conèixer com a Barba-rossa (Barba roja), nom que va heretar del seu germà gran, [[Oruç Reis]], conegut com a Baba Aruj, després que aquest morís en una batalla a [[Algèria]] contra els [[espanyols]].<ref name="Diccionari"/> Baba Aruj sonava com "barba-roja" als europeus, i a més Oruç tenia la barba roja. El sobrenom es va afegir al nom turc i àrab de Khair ed-Din, sota la forma de Barbaros o Barbarūs.
== Biografia ==
El seu pare era turc i la seva mare, Catalina, era grega i vídua d'un sacerdot grec. De jove, es va dedicar al transport de mercaderies amb una nau pròpia; [[Selim I]] va prohibir la navegació privada per la [[mar Egea]] per impedir la fugida del seu germà Korkud, i llavors es va dedicar a transportar blat a l'Àfrica del nord, on va comprar 95 negres i els va vendre a [[Rumèlia]]; d'allí, amb dos naus, es va reunir amb el seu germà [[Arudj]] a [[Gerba]].
Va col·laborar amb el seu germà fins a la seva mort el [[1518]] i, llavors, Khair es va quedar com a governant de la [[regència d'Alger]],<ref>{{ref-llibre |cognom=de Sandoval |nom=Prudencio |títol=Historia de la Vida y Hechos del Emperador Carlos V. Maximo, Fortissimo Rey Catholico de Espana, y de las Indias, Islas, y Tierra Firme del Mar Oceano |volum=vol.1 |pàgines=98 |editorial=Verdussen |any=1681 |url=https://books.google.cat/books?id=r9tcAAAAcAAJ&pg=PA98&lpg=PA98&dq=Marino+de+Ribera+argel&source=bl&ots=bRsB4N4qRm&sig=ACfU3U2RzBxVYUY3O0h3UKnu3HFye5hmsQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiqopPiuLnmAhVMAWMBHX9XCkIQ6AEwAXoECAgQAQ#v=onepage&q=Marino%20de%20Ribera%20argel&f=false}}</ref> on [[Jornada d'Alger (1518)|va ser atacat]] per [[Hug de Montcada]], el [[virrei de Sicília]], però una tempesta va destruir la flota d'aquest i Khair va fer molts presoners.<ref>{{ref-web |url=http://www.eeif.es/veus/Alger/ |consulta=15 desembre 2019 |títol=Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera |editor=Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera}}</ref> Com a resposta, es va dirigir al sud del [[Regne de València]] per atacar les ciutats de [[Dénia]] i [[Alacant]]. L'any següent, [[1519]], va derrotar el soldà de [[Tremissèn]] que s'havia aliat amb els espanyols i avançava cap a [[Miliana]]. A la primavera següent, va ocupar [[Tenes (Numídia)|Tenes]], que s'havia revoltat, i va vèncer una flota espanyola de 18 naus. Fou llavors quan els espanyols el van començar a anomenar ''Barba-roja'' o ''Barba-rossa'', a causa del color de la seva barba [[pèl-roig|roja]], sobrenom que ja havia rebut el seu germà gran (Baba Arudj = ''Barba-rossa''). Va dividir el territori algerià en dues províncies el govern de les quals va confiar a Ahmad ibn al-Kadi (orient) i Muhammad ibn Ali (occident).
Fou llavors quan va agafar el nom honorífic de ''Khair ed-Din'' (Ariadeno dels italians) i el títol de soldà. Va enviar una delegació al soldà [[Selim I]] amb una petició del poble d'Alger, en què li n'oferia la sobirania ([[25 d'octubre]]-[[3 de novembre]] del [[1519]]), que fou acceptada pel soldà i li va enviar el decret de nomenament (''khatt-i sherif'') com a ''beglerbegi'' i una bandera, un sabre i un cavall, a més de 2.000 [[geníssers]]. L'esquadra turca fou detectada quan passava per [[Cerigo]] el [[20 de setembre]] del [[1520]]. En canvi, el 1520 va haver d'abandonar l'illa de [[Gerba]].<ref name="Diccionari"
Va obtenir el suport del xeic Abd al-Aziz dels Banu Abbas de la Petita [[Kabília]] i va ocupar Collo ([[1521]]) i, l'any següent, [[Bona]] i [[Constantina (Algèria)|Constantina]] ([[1522]]); al mateix temps, va reprendre atacs corsaris a la [[Mediterrània]]; el 1522, amb 7 vaixells en va capturar 9; el [[1523]], va capturar uns vaixells al [[golf de Gènova]] i 5 prop de [[Roma]]; després, es va dirigir a Gerba de la qual es va assegurar el control. Es va aliar als principals corsaris del seu temps, com Sinan Reis (Ebreo) i Aydin Reis (Cacciadiavolo) i va operar a la Mediterrània occidental amb una flota de 41 vaixells.
| |||