Maxil·lar inferior: diferència entre les revisions

La mandíbula presenta un cos horitzontal i dues branques ascendents verticals, situades a banda i banda del cos. És l'os més dens, més gran, més dur i més prominent de la [[cara]] dels humans, presentant nombroses característiques morfològiques diferencials segons el [[Gènere (biologia)|gènere]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Nirmale, VK; Mane UW; Sukre, SB; Diwan, CV |títol= Morphological Features of Human Mandible |publicació= International Journal of Recent Trends in Science And Technology |pàgines=pp: 38-43. {{ISSN|2277-2812}} |volum= 2012; 3 (2) |pmid= 2277-2812 |doi=|url= https://www.researchgate.net/publication/266889231_Morphological_Features_of_Human_Mandible | llengua= anglès | consulta= 27 agost 2018|}}</ref> Els trets específics d'aquest [[dimorfisme sexual]], distingibles gràcies a un conjunt de paràmetres [[Morfometria|morfomètrics]], s'ajusten a determinats patrons facials.<ref>{{ref-publicació|cognom= Alarcón JA, Bastir M, Rosas A |títol= Variation of mandibular sexual dimorphism across human facial paterns |publicació= Homo |pàgines=pp: 188-202|volum= 2016 Jun; 67 (3) |issn= 0018-442X |pmid= 26852041 |doi= 10.1016/j.jchb.2015.11.004 |url= http://digital.csic.es/bitstream/10261/131440/5/HOMO%2067%283%29%20188%e2%80%93202%20%282016%29%20POSTPRINT.pdf | llengua= anglès | consulta= 12 novembre 2018|}}</ref> La mandídula és un element ossi molt important en la identificació de restes d'interès forense o antropològic,<ref>{{ref-publicació|cognom= Popa, FM; Ştefănescu, CL; Corici, PD |títol= Forensic value of mandibular anthropometry in gender and age estimation|publicació= Rom J Leg Med |pàgines=pp: 45-50|volum= 2009; 17 (1) |issn= 1221-8618 |doi= 10.4323/rjlm.2009.45 |url= http://www.rjlm.ro/system/revista/9/45-50.pdf | llengua= anglès | consulta= 21 setembre 2018|}}</ref> especialment en absència total o parcial de la [[pelvis]] i/o el crani,<ref>{{ref-publicació|cognom= Alias A, Ibrahim A, Abu Bakar SN, Swarhib Shafie M, ''et al'' |títol= Anthropometric analysis of mandible: an important step for sex determination |publicació= Clin Ter |pàgines=pp: e217-e223|volum= 2018 Set-Oct; 169 (5) |issn= 1972-6007 |pmid= 30393808|doi= 10.7417/CT.2018.2082 |url= http://www.clinicaterapeutica.it/ojs/index.php/ClinicaTerapeutica/article/view/259/112 | llengua= anglès | consulta= 24 novembre 2018|}}</ref> així com en treballs [[Paleontologia|paleontològics]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Borsuk-Białynicka, M; Evans, SE |títol= Cranial and mandibular osteology of the early triassic archosauriform ''Osmolskina czatkowicensis'' from Poland |publicació= Palaeontol Pol |pàgines=pp: 235-281|volum= 2009; 65 |issn= 2300-8598|doi=|url= http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.879.6480&rep=rep1&type=pdf| llengua= anglès | consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> Els [[Paleoantropologia|paleoantropòlegs]], per exemple, han documentat nombrosos trets mandibulars que diferencien els [[Neanderthal|neanderthals]] dels [[humans]]. Entre ells destaquen: major robustesa, [[Mentó|barbeta]] menys prominent, espais retromolars més grans, àrea gonial més arrodonida, osca sigmoide asimètrica i forat mandibular situat en una posició més posterior.<ref>{{ref-publicació|cognom= Harvati, K; Nandini Singh, N; Nicholson López, E |títol= A Three-Dimensional Look at the Neanderthal Mandible |publicació= A: Continuity and Discontinuity in the Peopling of Europe. One Hundred Fifty Years of Neanderthal Study, Chap. 16 (Condemi S, Weniger GH; Eds.) Springer Science+Business Media B.V |pàgines=pp: 179-192. {{ISBN|978-94-007-0491-6}} |volum= 2011 |doi= 10.1007/978-94-007-0492-3_16 |url= http://pages.nycep.org/ed/download/pdf/NMG%2033.pdf | llengua= anglès | consulta= 17 març 2019|}}</ref> És un os que, com en el cas de la [[mandíbula de Banyoles]], té un gran valor per interpretar els canvis evolutius del gènere ''[[Homo]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom= Grün R, Maroto J, Eggins S, Stringer C, ''et al'' |títol= ESR and U-series analyses of enamel and dentine fragments of the Banyoles mandible |publicació= J Hum Evol |pàgines=pp: 347-358|volum= 2006 Mar; 50 (3) |issn= 0047-2484 |pmid= 16364406 |doi= 10.1016/j.jhevol.2005.10.001 |url= https://www.academia.edu/2058690/ESR_and_U-series_analyses_of_enamel_and_dentine_fragments_of_the_Banyoles_mandible | llengua= anglès | consulta= 21 març 2019|}}</ref>

Té una vora superior o [[Alvèol dental|alveolar]] (marge alveolar), amb orificis per on neixen les arrels [[Dentició|dentàries]] separats un de l'altre per les parets interalveolars. En la seva part mitjana presenta la [[símfisi]] [[mentó|mentoniana]] o [[símfisi mandibular|mandibular]], línia d'unió de les dues hemimandíbules o hemiarcades, que s'[[ossificació|ossifica]] en el primer o segon any de vida a partir de les restes del [[cartílag]] de Meckel.<ref>{{ref-publicació|cognom= Niño Sandoval, TC |títol= Sínfisis mandibular: una revisión de los aspectos embriológicos e importancia en evolución humana |publicació= Act Odontol Colom |pàgines=pp: 167-178|volum= 2012; 2 (1) |doi= 10.15446/aoc |issn= 2027-7822 |url= http://www.bdigital.unal.edu.co/31051/1/30123-108453-1-PB.pdf | llengua= castellà | consulta= 19 setembre 2018|}}</ref> Al llarg d'aquesta línia hi ha diverses crestes òssies que constituïxen la protuberància mentoniana. A l'altura del segon [[premolar]] de cada costat es troben els orificis mentonians, punt d'entrada de vasos i nervis. La posició d'aquests orificis respecte al marge alveolar s'altera amb l'edat i la pèrdua de peces dentals, fet que té rellevància en Odontologia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Charalampakis A, Kourkoumelis G, Psari C, Antoniou V, ''et al'' |títol= The position of the mental foramen in dentate and edentulous mandibles: clinical and surgical relevance |publicació= Folia Morphol (Warsz) |pàgines=pp: 709–714|volum= 2017 Maig 29; 76 (4) |pmid= 28553857 |doi= 10.5603/FM.a2017.0042 |issn= 0015–5659 |url= https://journals.viamedica.pl/folia_morphologica/article/view/FM.a2017.0042/38264 | llengua= anglès | consulta= 6 octubre 2018|}}</ref> En la cara externa del cos existeix un solc denominat línia obliqua externa. En la seva cara interna o [[llengua (múscul)|lingual]] es troben unes rugositats denominades apòfisis geni (dues superiors i dues inferiors), que són el punt d'inserció de diversos [[múscul]]s de l'[[orofaringe]] ([[múscul genioglòs]], [[múscul geniohioïdal]]...), i un altre solc denominat línia obliqua interna o milohioïdal (punt d'inserció del [[múscul milohioïdal]], o sòl de la boca).

Apareixen durant la setena setmana de desenvolupament [[embrionari]] en forma de làmines d'ossificació intramembranosa que sorgeixen de la làmina externa del cos mandibular. Els cartílags condilis comencen a formar-se cap a la novena setmana.<ref>{{ref-publicació|cognom= Palomo Gutiérrez, MP |títol= Morfogénesis de la rama ascendente de la mandíbula -Tesi doctoral- |publicació= UCM. Facultad de Medicina, Dpto. de Ciencias Morfológicas |pàgines=pàgs: 154 {{ISBN|84-669-2074-9}} |volum= 2001|doi= |url= https://eprints.ucm.es/7325/1/T25065.pdf | llengua= castellà | consulta= 19 setembre 2018|}}</ref> Les dues branques de la mandíbula humana parteixen de les extremitats posteriors del cos cap a la zona superior, formant un angle d'uns 15º, denominat angle mandibular o '''gonion''' i que es relaciona amb la inserció dels músculs [[masseter]] i [[Múscul pterigoïdal medial|pterigoïdal medial]]. A la zona medial de la cara interna de les branques es troba un orifici (forat mandibular) per on penetra dins l'os el paquet vasculonerviós dentari inferior (artèria, vena i nervi), el qual passa pel canal o conducte mandibular a través de la part esponjosa de la branca i en direcció ventral fins l'orifici mentonià del cos.<ref>{{ref-publicació|cognom= Di Muzio, B |títol= Mandibular canal |publicació= Radiopaedia Cases|pàgines=pàgs: 7|volum= 2015 Set 10; 31655 |url= https://radiopaedia.org/cases/mandibular-canal-1 | llengua= anglès | consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> Pot existir, com a variant anatòmica, un altre canal mandibular accessori.<ref>{{ref-publicació|cognom= Suazo Galdames I, Zavando Matamala D, Cantín López M |títol= Canal mandibular accesorio: análisis de su prevalencia y aspecto imagenológico |publicació= Av Odontoestomatol |pàgines=pp: 85-90. {{ISSN|0213-1285}} |volum= 2011 Mar-Abr; 27 (2)|doi=|issn= 0213-1285 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/odonto/v27n2/original3.pdf | llengua= castellà | consulta= 2 octubre 2018|}}</ref> Davant del forat mandibular existeix una petita estructura triangular punteguda, anomenada espina de Spix o ''lingula mandibularis'',<ref>{{ref-publicació|cognom= Eramo S, De Carolis C, Pagano S |títol= Johann Baptist Spix and the 'lingula mandibularis' |publicació= J Hist Dent |pàgines=pp: 116-121. {{ISSN|1089-6287}} |volum= 2014 Hivern; 62 (3)|doi= |pmid= 25951672 |issn= 1089-6287 |url= https://www.researchgate.net/profile/Stefano_Eramo/publication/275095293_Johann_Baptist_Spix_and_the_Lingula_Mandibularis/links/5532242c0cf20ea0a071d095/Johann-Baptist-Spix-and-the-Lingula-Mandibularis.pdf | llengua= anglès | consulta= 25 desembre 2018|}}</ref> en la qual s'inserta el [[lligament]] esfenomandibular.<ref>{{ref-publicació|cognom= Boche López, EP |títol= Localización de la espina de Spix mediante mediciones en tomografías axiales computarizadas (TACs) -Tesi doctoral- |publicació= USCG. Facultad de Odontologia |pàgines=pàgs: 54 |volum= 2016; Set|doi= |url= http://www.repositorio.usac.edu.gt/5707/1/T_2669.pdf | llengua= castellà | consulta= 20 setembre 2018|}}</ref> En un ~80% dels individus, per darrere del forat mandibular es troba una prominència menor, l'antilíngula. No sempre és fàcil d'identificar, però té interès com a element referencial quan s'efectuen procediments de cirurgia ortognàtica sobre la branca.<ref>{{ref-publicació|cognom= Park JH, Jung HD, Kim HJ, Jung YS |títol= Anatomical study of the location of the antilingula, lingula, and mandibular foramen for vertical ramus osteotomy |publicació= Maxillofac Plast Reconstr Surg |pàgines=pp: 15|volum= 2018 Jul 25; 40 (1) |doi= 10.1186/s40902-018-0155-3 |pmid= 30094227 |pmc= 6057865 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6057865/ | llengua= anglès | consulta= 25 desembre 2018|}}</ref>

El còndil és una estructura prominent, amb un eix longitudinal perpendicular a la branca i una mida d'uns 15-20 mm en sentit transversal i 8-10 mm en sentit anteroposterior. Té un cap [[convex]] de morfologia [[el·lipsoide]]. La superfície superior d'aquest cap és la que s'articula amb el temporal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Contreras, A; González, B; Parra, J; Rivas, F; ''et al'' |títol= Elementos anatómicos del complejo articular cráneo-mandibular |publicació= KIRU |pàgines=pp: 157–165. {{ISSN|1812–7886}} |volum= 2017 Jul-Des; 14 (2) |doi= 10.24265/kiru.2017.v14n2.08 |pmid=|issn= 1812–7886 |url= https://www.aulavirtualusmp.pe/ojs/index.php/Rev-Kiru0/article/viewFile/1224/973 | llengua= castellà | consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>

La hiperplàsia bilateral de les apòfisis coronoides és una entitat poc habitual i que limita progressivament l'obertura de la boca, sovint sense dolor però ocasionant molèsties molt importants tributàries d'[[Cirurgia oral i maxil·lofacial|intervenció quirúrgica maxil·lofacial]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ghazizadeh M, Sheikhi M, Salehi MM, Khaleghi A |títol= Bilateral coronoid hyperplasia causing painless limitation of mandibular moviment |publicació= Radiol Case Rep |pàgines=pp: 112-117|volum= 2017 Des 29; 13 (1) |doi= 10.1016/j.radcr.2017.11.001 |pmid= 29487645 |pmc= 5826470 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5826470/ | llengua= anglès | consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures aïllades de l'apòfisi coronoide són inusuals, ja dita estructura està anatòmicament protegida per l'[[arc zigomàtic]] i els músculs associats. La major part d'elles són conseqüència de cops indirectes o de traumatismes penetrants causats per accidents de [[trànsit]], agressions o caigudes.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zhou HH, Lv K, Yang RT, Li Z, Li ZB |títol= Risk factor analysis and idiographic features of mandibular coronoid fractures: A retrospective case-control study |publicació= Sci Rep |pàgines=pp: 2208|volum= 2017 Maig 19; 7 (1)|doi= 10.1038/s41598-017-02335-6 |pmid= 28526860 |pmc= 5438346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5438346/ | llengua= anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures solitàries bilaterals no traumàtiques d'aquestes apòfisis són excepcionals i no tenen una etiologia definida, si bé es creu que la contracció reflexa dels músculs, anomalies de l'[[articulació temporomandibular|ATM]], una baixa [[densitat mineral òssia]] o l'ús perllongat d'[[Inhibidor de la bomba de protons|inhibidors de la bomba de protons]] són factors implicats en la gènesi del trastorn, el qual requereix cirurgia i l'aplicació de fèrules odontològiques específiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Al-Khalisi N, Kumar K1, Acosta N |títol= Isolated Non-Traumatic Bilateral Coronoid Process Fracture of the Mandible |publicació= Cureus |pàgines=pp: e829|volum= 2016 Oct 13; 8 (10)|doi= 10.7759/cureus.829 |pmid= 27882276 |pmc= 5106346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5106346/ | llengua= anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> L'[[aplàsia]] condilar pot ser congènita o adquirida. La forma no sindròmica és una patologia infreqüent,<ref>{{ref-publicació|cognom= Shivhare P, Lata S, Balaji P, Gupta A |títol= Non-syndromic bilateral condylar aplasia: A rare case |publicació= Indian J Dent Res |pàgines=pp: 210-213|volum= 2015 Mar-Abr; 26 (2)|doi= 10.4103/0970-9290.159173 |pmid= 26096120 |issn= 1998-3603 |url= http://www.ijdr.in/article.asp?issn=0970-9290;year=2015;volume=26;issue=2;spage=210;epage=213;aulast=Shivhare | llengua= anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> que pot anar acompanyada ocasionalment per alteracions ortopèdiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Canger EM, Celenk P |títol= Aplasia of the mandibular condyle associated with some orthopaedic abnormalities |publicació= Dentomaxillofac Radiol |pàgines=pp: 259-263|volum= 2012 Mar; 41 (3)|doi= 10.1259/dmfr/93380292 |pmid= 22116127 |pmc= 3520292 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3520292/ | llengua= anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> La [[hiperplàsia]] condilar és rara, quasi sempre unilateral i provoca maloclusió (alineament incorrecte de les dents) i asimetria de la cara amb desviació mentoniana cap el costat contrari.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ibrahim, D |títol= Unilateral condylar hyperplasia - probable |publicació= Radiopaedia Cases |pàgines=pàgs: 6|volum= 2017 Oct 25; 31778 |url= https://radiopaedia.org/cases/unilateral-condylar-hyperplasia-probable-1 | llengua= anglès| consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> En escasses ocasions es veuen còndils bífids o trífids, unilaterals o bilaterals, consegüents a anomalies del desenvolupament o a un [[Traumatisme físic|traumatisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= López-López J, Ayuso-Montero R, Salas EJ, Roselló-Llabrés X |títol= Bifid condyle: review of the literature of the last 10 years and report of two cases |publicació= Cranio |pàgines=pp: 136-140|volum= 2010 Abr; 28 (2)|doi= 10.1179/crn.2010.019 |pmid= 20491236 |issn= 0886-9634 |url= https://www.researchgate.net/publication/44619518_Bifid_Condyle_Review_of_the_Literature_of_the_Last_10_Years_and_Report_of_Two_Cases | llengua= anglès| consulta= 29 setembre 2018|}}</ref>