Vibo Valentia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 17:
Fou una de les principals ciutats del sud d'Itàlia i el seu port es va fer servir per a l'exportació de fusta; s'hi van construir unes drassanes. [[Ciceró]] l'esmenta com "noble i il·lustre ciutat municipal". Els triumvirs van prometre la ciutat als seus soldats; fou estació naval de [[Juli Cèsar]] en la seva guerra contra [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] i fou atacada per Cassius; Octavi ([[August]]) la va tenir també com a base en la seva lluita contra [[Sext Pompeu]], i després va deixar el seu territori exempt de distribució entre els soldats per assegurar la seva lleialtat, però més tard va rebre una petita colònia, ja que s'esmenta al ''Liber Coloniarum''.
 
Durant tot l'imperi fou un municipi romà, esmentat per tots els autors; apareix als Itineraris al {{segle|IV|s}}. A la inscripció de la [[via Popília]] apareix només com ''Valentia''.
 
A la seva rodalia creixien gran varietat de boniques flors; la deessa [[Proserpina]] hi tenia un temple dedicat, les ruïnes del qual encara s'esmenten al segle XI quan Roger de Sicília va agafar les columnes per adornar la catedral de [[Mileto]] de Sicília. Un historiador, [[Duris de Samos]], diu que prop de la ciutat hi havia una cova i unes fonts on hi havia el corn d'Amaltea que havia estar adornat i col·locat per Geló de Siracusa.