Castells càtars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 42:
Durant uns anys, cap esdeveniment notori trenca el fil de la història del Llenguadoc. Fins que a l'estiu del [[1240]] el fill de Trencavell vençut a Carcassona, torna del seu exili a Catalunya, disposat a reconquerir les seves terres. Els desposseïts per la croada li fan costat i juntament amb un gran cos d'infanteria catalana, assetgen Carcassona. Però els francesos reben reforços i Trencavell i els seus han d'aixecar el camp i entornar-se'n. En la marxa cap al sud, els soldats francesos els persegueixen, i arriben a Perapertusa.
Aquestes terres ja no són de França, sinó que s'entra a Catalunya. Aquí fou edificada una de les més formidables línies defensives que ha tingut mai Catalunya: una cadena de fortaleses que, d'oest a est, s'anomenen [[Puillorenç]], [[Fenollet]], [[Perapertusa]], [[Querbús]] i [[Castell d'Aguilar|Aguilar]]. Foren els comtes catalans que construïren aquests castells als segles XI i {{Romanes|XII}} per tal de delimitar la frontera amb el territori de Carcassona. Fenollet i Aguilar influïren poc en la croada. Perapertusa, el castell més gran i més impressionant de la seva època es rendeix el 1240. hi va haver un setge en regla? Guillem de Perapertusa degué ser agafat per sorpresa, perquè no es pensaria que la revolta de Trencavel pogués fracassar. Sense mitjans per a sostenir un setge, aviat hauria de claudicar, entaular negociacions i rendir-se.
Puillorenç emplaçat en un dels paratges més de la Fenolleda, pertanyia al [[comte de Besalú]] i l'any [[1111]] passà a la [[casa de Barcelona]]. El castell és citat per primera vegada el [[985]]. Durant un temps, la Fenolleda va tenir una pau relativa, i molts càtar s'hi refugiaren. No se sap exactament en quina data Puillorenç es rendí, però s'ha de considerar que la seva caiguda va ser paral·lela a la de Querbús l'any [[1255]].
| |||