Germà llec: diferència entre les revisions

 

==Origen==

La distinció no es feia en el monasticisme antic. De fet, la major part dels primers [[benedictins]] no eren [[clergue]]s i tots feien treballs manuals. El mot ''conversi'', '''conversos''', es feia servir per als monjos que havien ingressat a l'orde de grans, per diferenciar-los dels ''oblati'' i ''nutriti'', '''oblats''' o '''donats''', que s'havien criat al monestir des de petits, sovint deixats per les famílies perquè la comunitat els eduqués i els mantingués, i que després ingressaven joves a l'orde.

 

 

==Característiques==

Els germans llecs, habitualment, eren persones pietoses i amb gran vocació religiosa, però que pel seu nivell d'educació no podien complir els requeriments mínims de l'orde per ésser monjos (cal tenir en compte que molts ordes monàstics tenien entre les seves missions l'estudi i l'apostolat o la predicació, que requeria, per tant, uns nivells de coneixements o de formació). Podien compartir part de la vida monàstica dels monjos, contribuint a la seva activitat, però quedaven exclosos d'altres tasques o drets que només tenien els clergues.

 

 

==Canvis==

A la majoria de congregacions dedicades a l'ensenyament, els membres no són preveres i, estrictament, són germans llecs. No obstant això, solen ésser persones molt formades i professionals en alguna disciplina.