|
[[Fitxer:Byzantinischer_Mosaizist_um_1000_002.jpg|miniatura|[[Constantí I el Gran|Constantí I]] representat en un mosaic de [[Santa Sofia (Istanbul)|Santa Sofia]].]]
[[Fitxer:Monreale_creation_Adam.jpg|miniatura|Mosaic romà d'Orient de la [[catedral de Monreale]] que representa la creació d'Adam, que la Bíblia situa en el sisè dia de la creació del món, fita usada per a establir l'inici del còmput d'aquest calendari.]]
El '''calendari bizantíromà d'Orient''' és un dels tipus de calendari existents, derivat del [[calendari julià]]. Deu el seu nom al fet que va estar en ús durant tot l'[[Imperi Romà d'Orient]], conegut igualment com «Imperi Bizantí». Va ser establert per [[Constantí I el Gran|Constantí I]] l'any [[312]]<ref>{{ref-publicació|títol=L'ultima dinastia di Bisanzio 1259-1453 - Tre lettere greco-latine|publicació=Porphyra|data=maig 2006|pàgines=93|volum=ANNO III|exemplar=NUM. VII|url=http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf|consulta=1 setembre 2015|llengua=italià|editorial=Associazione Culturale Bisanzio|format=pdf}}</ref> de l'[[Anno Domini|era cristiana]], caient en desús el 1699.
== Estructura ==
El calendari bizantíromà d'Orient derivava del [[calendari julià]], usat en l'Imperi Romà, diferenciant-se únicament per la data de començament de l'any i la numeració dels anys, a més de datar segons un període de quinze anys anomenat [[indicció]].
L'any començava el dia [[1 de setembre]] i acabava el 31 d'agost. Cal senyalar que encara avui dia, a [[Sardenya]], al mes de [[setembre]] se l'anomena ''Cabudanni'' -"cap d'any"-, un clar cas d'herència cultural de la dominació romana d'Orient de l'illa.
La numeració dels anys s'iniciava l'any estimat de la [[Creació|creació del món]] (''[[Anno Mundi]]'' en llatí, ἔτος κόσμου '''''Εtos Kosmu''''' en grec) la qual, segons [[Panodor d'Alexandria]] (l'erudit romà d'Orient que ho va calcular a partir d'una de les possibles interpretacions de la [[cronologia bíblica]]) es va produir l'1 de setembre de l'any 5509 aC.
Així, per exemple, la data de la [[caiguda de Constantinoble]] (29 de maig de [[1453]]) en el còmput bizantíromà d'Orient es va produir l'any 6961, mentre que l'any que va des de setembre de 2013 fins a agost de 2014 correspon a l'any bizantíromà d'Orient 7522.{{efn|Per obtenir l'any bizantíromà d'Orient a partir del julià o gregorià cal afegir-ne 5.508 per a dies fins al 31 d'agost i 5.509 per a dates a partir del primer de setembre. De fet, tenint en compte que en la numeració basada en el naixement de Crist no existeix l'any zero (es passa directament de l'any 1 aC a l'any 1 dC), l'any 1 dC correspon als anys bizantinsromans d'Orient 5509-5510.}}
Després de la innovació del [[calendari gregorià]] (en ús als països catòlics des de 1582 i progressivament usat pels altres), el calendari bizantíromà d'Orient (igual que el julià) presenta un desfasament de dates que actualment és de tretze dies (l'1 de setembre del bizantíromà d'Orient correspon al 14 de setembre del gregorià).
== Ús ==
El calendari bizantíromà d'Orient es va començar a usar l'any [[312]], encara sota l'[[Imperi Romà]], però cap a mitjan {{segle|VI|s}} ja havia quedat en desús, tant a la ciutat de Roma com la major part d'Occident, tot i que seguia utilitzant-se en alguns llocs. En canvi, seguia plenament vigent a Orient, almenys fins a la [[caiguda de Constantinoble]] (29 de maig de [[1453]]). A Rússia va seguir utilitzant-se fins que, el [[1699]], va ser abolit per [[Pere I de Rússia]], el programa occidentalitzador del qual preferia l'ús del [[calendari julià]].
== Notes ==
| 