Pau i Treva de Déu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Plantilla
Línia 17:
La celebració d'aquesta assemblea de '''Pau i Treva a Toluges''', organitzada per pagesos i altes jerarquies eclesiàstiques és una conseqüència de la crisi del poder comtal provocada al [[Rosselló]] per la revolució feudal; davant d'una forta escalada de violència duta a terme pels clans nobiliaris del comtat, altrament l'assemblea hauria resultat innecessària, les seves víctimes –pagesos i eclesiàstics– hagueren de reunir-se per trobar-hi una solució ells mateixos, a causa de la impotència del poder comtal, visible per l'absència total del comte [[Gausfred II]] ([[1014]]–[[1074]]), el màxim titular de la ''potestas'', en una reunió on es tractava un tema cabdal de govern com era el de mantenir la pau –ço és, l'ordre públic–.
 
L'[[Abat Oliba]], un ferm impulsor d'aquest moviment pacifista, presidí un nou sínode, a [[Vic]] el [[1033]],<ref>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.cat/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA51&dq=pau+i+treva+de+deu&hl=ca&ei=VjN7TOWjFc2aOKay6bAP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q&f=false Història medieval de Catalunya]'', p.50-51</ref> on, a part d'augmentar els dies de treva, que ara abastava de dijous a dilluns, s'estenia la protecció també als comerciants i a aquelles persones que anessin a un mercat o en tornessin; i així va anar consolidant-se el moviment de Pau i Treva, estès també a [[Occitània]], on, al {{segle |XI}}, hi havia el mateix problema de violències feudals; i així trobem concilis de Pau i Treva a [[Niça]], el [[1041]], i a [[Narbona]] el [[1032]], [[1043]] i [[1054]].
 
== Resultats ==