Palau de l'Aljaferia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 12:
Situat extramurs, a l'oest de la porta de Sancho, L'Aljaferia era al pla de l'Almozara, nom que es donava a la xara a Saragossa perquè allà es desenvolupaven les ostentacions militars. Amb l'expansió urbana a través dels anys, l'edifici ha quedat dins de la ciutat.
 
Construït en la segona meitat del {{segle |XI}}, per iniciativa del sultà [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|Abu-Jàfar ibn Hud al-Múqtadir]] com a residència dels monarques [[Banu Hud]] de [[Saraqusta]], aquest palau d'esbarjo, anomenat ''al-Jafariyya'' o palau de Jafar<ref>{{Ref-llibre |cognom=García Marsilla |nom=Juan Vicente |títol=Història de l'art medieval |url=https://books.google.es/books?id=6Fo0Ya9NcBIC&pg=PA214&dq=Al-Jafariyya&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjLnabT6bvYAhVK4CYKHfDDC08Q6AEIKTAA#v=onepage&q=Al-Jafariyya&f=false |llengua= |editorial=Universitat de València |data=2011|pàgines=214 |isbn=8437083591}}</ref> reflecteix l'esplendor assolida per l'emirat en el període del seu màxim apogeu polític i cultural. Passà a ser la residència dels reis cristians d'[[regne d'Aragó|Aragó]] [[Setge de Saraqusta (1118)|després de la conquesta]] d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons I el Batallador]] en [[1118]]. Destaca la reforma que realitzaren els [[Reis Catòlics]] en [[1492]]. En [[1593]] [[Felip I d'Aragó]] la transformà en una [[caserna]]. Va ser reformat en els [[segle XII|segles XII]] ([[1129]]), [[segle XIII|XIII]] ([[1260]] i [[1292]]), {{Romanes|XIV}} ([[1301]] i [[1356]]), {{Romanes|XV}} ([[1490]]-[[1493]]), [[segle XVI|XVI]] ([[1593]]), [[segle XVIII|XVIII]] ([[1772]]) i [[segle XIX|XIX]] ([[1862]]). Finalment fou restaurada i actualment acull les [[Corts d'Aragó]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Sobradiel|nom=Pedro I.|títol=La Aljafería entra en el siglo veintiuno totalmente renovada tras cinco décadas de restauración|any=1998| editorial=Grafimar·ca, S. L.| editor=Institución "Fernando el Católico"|isbn=84-7820-386-9|pàgines=84}}</ref> L'any 2001 fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] com a part del conjunt d'arquitectura mudèjar d'Aragó.<ref>{{ref-web|títol=Mudejar Architecture of Aragon|url= http://whc.unesco.org/en/list/378| editor=UNESCO World Heritage Center| consulta=29 de setembre de 2014|llengua=anglès}}</ref>
 
== La torre del Trovador ==
Línia 28:
 
A l'extrem oriental del pòrtic d'entrada al Saló Daurat, es troba una petita mesquita o oratori privat per a ús del monarca i els seus cortesans. A ella s'accedeix a través d'una portada que acaba en un arc de ferradura inspirat en la [[Mesquita de Còrdova]] però amb salmers en forma de S, una novetat que imitarà l'art [[almoràvit]] i [[nassarita]]. El seu arrabà està profusament ornamentat amb decoració vegetal i sobre ell es disposa un fris d'arcs de mig punt entrecreuats. Ja a l'interior de l'oratori hi ha un espai reduït de planta quadrada però amb cantonades aixamfranades, que el converteix en una falsa planta octogonal. En el sector sud-est, orientat cap a [[La Meca]], se situa el nínxol del [[mihrab]]. El frontal del [[mihrab]] es conforma també mitjançant un arc de ferradura. Seguint amb l'arc de la portada, un alfiz emmarca el seu extradós, en els carcanyols apareixen reenfonsades dues rosetes gallonadas, com també ho és la cúpula de l'interior del [[mihrab]]. La resta dels murs de la [[mesquita]] estan decorats amb arcs cecs mixtilíneos enllaçats i decorats en tota la superfície amb ataurics vegetals. Un sòcol de lloses quadrades de marbre recobreix la part inferior dels murs de la mesquita.
Tot això es remata en alçat amb una esplèndida teoria d'arquets polilobulats entrecreuats, que, en aquest cas, no són cecs en la seva totalitat, doncs els de les cantonades en xamfrà deixen ara veure els angles de l'estructura de planta quadrada. Aquesta galeria és l'única que conserva restes de la decoració pictòrica del {{segle |XI}}, els motius van ser rescatats per l'arquitecte Francisco Íñiguez Almech després de retirar l'emblanquinat amb què van ser coberts després del pas de l'Aljaferia a capella cristiana.
 
Els artistes que van tallar els capitells i les [[guixderia mudèjar|guixeries]] del palau de l'Aljafería van ornametar un altre palau a la ciutat de [[Balaguer]], a la sudda o [[Castell Formós]]. Aquests dos conjunts àulics són els únics que se sap amb seguretat que van ser construïts i decorats per un mateix taller d'alarifs; aquesta és la raó per la qual tots dos monuments bessons han de ser estudiats a l'uníson. No es coneix cap font escrita que proporcioni una cronologia absoluta per aquest palauet taifal de Balaguer, sense això, a jutjar pels esdeveniments històrics, devia ser construït entre els anys 1046/1047 i 1082.